1975: Culminació d'una metròpoli industrial
L’any 1975, la ciutat metropolitana tenia 2.984.000 habitants en els seus 27 municipis, dels quals 1.755.000 vivien dins del terme de Barcelona. La nova dimensió de la ciutat, estesa a banda i banda de Collserola, devia molt a la immigració de les dues dècades anteriors. Un 48% dels habitants de la metròpoli havia nascut fora de la província (44% fora de Catalunya). Hi destacaven especialment els andalusos, seguits de castellans, aragonesos, extremenys, murcians i gallecs; sense perdre de vista, però, que en aquests anys continuà l’emigració des del camp català cap a la metròpoli barcelonina.
El desenvolupament continuat dels sectors mecanometàl·lic, simbolitzat per la SEAT, i químic havia atret mà d’obra especialitzada, mentre que la població poc qualificada d’origen rural s’ocupava en els treballs en sèrie a la indústria i la construcció i en l’atenció personal al comerç i els serveis. En menor nombre arribaren també funcionaris, professionals i empleats qualificats en cerca de millors oportunitats, mentre que la xifra d’estrangers, en la seva majoria ciutadans acomodats, es mantenia en unes 27.000 persones.
Els nouvinguts dels anys del desarrollo componien un ventall social més ampli que en el primer terç de segle, i encara havia augmentat més la seva diversitat d’orígens.
Ciutat Vella es mantingué després de la guerra civil com la porta d’entrada a una ciutat plena de rellogats i de pensions, mentre els barris suburbials s’expandien i el barraquisme arribava al seu màxim històric; fins que, a partir dels anys seixanta, la població allotjada a precari fou absorbida pels polígons residencials de la perifèria, que es convertiren en un paisatge fonamental de la metròpoli.
El gruix dels nouvinguts no sols contribuí al desenvolupament urbà, econòmic i cultural de Barcelona, sinó que féu seves les reivindicacions polítiques i nacionals de Catalunya. Mentrestant, la millora dels mitjans de comunicació, amb l’abaratiment del telèfon i l’automòbil, incrementà les seves connexions amb el lloc d’origen, destinació freqüent de les vacances d’estiu.