Barcelona, espais domèstics interculturals.
“CONTIGO EN LA DISTANCIA I AMB TU EN LA PROXIMITAT”.
Persones que cuiden persones i famílies connectades. El treball en el servei domèstic és avui, com ho fou en el passat, una forma d’incorporació a la ciutat. Per a moltes famílies barcelonines és una oportunitat d’alleugerir part de les tasques domèstiques, en un context de difícil conciliació entre la vida laboral i familiar, especialment per a les dones. La dona que té cura de la casa i dels pares o dels fills d’altres tot sovint ha hagut de deixar els seus propis al lloc d’origen i confiar-los als seus familiars.
En un intercanvi sovint desigual, per la precarietat en què solen trobar-se els treballadors domèstics, la globalització s’insereix, paradoxalment, en la intimitat. En la relació diària entre les persones que cuiden i les famílies barcelonines ateses, el contacte cultural circula per les cuines i els menjadors. Al seu torn, a milers de quilòmetres, Barcelona, i de retruc Catalunya i Europa, circulen per les cases i ciutats dels qui han vingut aquí a treballar.