Barcelona globalitzada
LA CIUTAT INESPERADA. Un objectiu del projecte olímpic era situar Barcelona al mapa. El procés ha tingut èxit, però d’una manera imprevista: la internacionalització no s’ha generat tan sols per les elits i les activitats de tecnologia avançada o per part de les grans empreses, sinó que ha afectat tota la població i el conjunt de l’economia. Barcelona s’ha convertit en una ciutat global. L’adaptació no resulta sempre fàcil, ni per als immigrants ni per als qui els reben; però al llarg de la història els immigrants sempre han suposat un cabal de capital social per al progrés de la ciutat.
En la dècada de 1998 a 2007, els ciutadans de la metròpoli augmenten i es diversifiquen. Com en anteriors episodis de creixement migratori, els acabats d’arribar s’han ocupat de les feines més mal pagades i dures, però la seva condició ha estat més variada que mai. El flux migratori ha implicat la ciutat sencera, de la construcció, la indústria i els comerços a la cura domèstica, els despatxos professionals i les universitats.
Immigrants o cosmopolites? Els qualificatius es difuminen quan molts dels nous ciutadans, independentment de la seva situació, condició i origen estableixen, gràcies als avenços en les comunicacions en temps real, connexions freqüents per damunt de les fronteres: vincles transnacionals propis d’una gran metròpoli dins la xarxa urbana mundial. Marcarà la crisi l’entrada en un altre període diferent?
L’exposició s’interroga sobre algunes innovacions en la vida urbana associades a aquest canvi humà, sobre els canvis associats a les relacions pràctiques entre uns i altres; per abordar, al final del recorregut, el paper dels nouvinguts en la conformació de la metròpoli contemporània. Perquè la història de Barcelona no pot explicar-se sense el capital social aportat per les successives onades migratòries al progrés de la ciutat.