Ens trobem amb una obra de Pedro de Mena, un dels millors escultors de l'escola barroca andalusa. Aquesta escultura va ser realitzada entre 1663 i 1673, i ben aviat es va convertir en una de les representacions iconogràfiques més notables i repetides del granadí.

Sant Pere d'Alcántara -del segle XVI- va ser el reformador de l'orde franciscà i el pare espiritual de Santa Teresa de Jesús. Va tenir una vida senzilla i devota, dedicada a l'oració i a la meditació, dues particularitats que Mena va saber traduir amb exactitud en aquesta escultura.

Les obres d'aquest artista es caracteritzen pel fet que els seus sants expressen el misticisme amb la mirada posada a les altures acompanyada de gests de penediment o de lloança. Aquesta escultura mostra el moment intens de l'èxtasi contemplatiu. Tot i que el rostre està demacrat, els ulls enfonsats i el coll arrugat, la força expressiva és tan gran que oblidem les desgastades condicions físiques del sant. L'hàbit tallat amb realisme és una mostra de la seva bona tècnica i del seu refinat gust estètic. La rusticitat i deteriorament de la roba s'aconsegueix gràcies a la policromia feta a punta de pinzell.

Pedro de Mena va plasmar en les seves obres la religiositat de l'Espanya del segle XVII, la qual cosa va comportar que rebés encàrrecs tant de l'església com de la societat civil.