La sala anomenada Femenina reuneix diverses col·leccions amb un denominador comú: la seva relació amb l'univers femení, fonamentalment el de la dona burgesa del segle XIX. Aquesta sala, més que cap altra del Gabinet del Col·leccionista, és un reflex ben clar d'unes formes de vida d'èpoques passades. Les mateixes característiques de l'espai, la seva il·luminació tènue, l'aglomeració d'objectes i els mobles en què són presentats creen una atmosfera especial que ens ajuda a realitzar un insòlit viatge en el temps.

Aquí podem reconstruir aspectes de la vida de la dona a través dels complements de la indumentària i el món dels guarniments femenins en general.

La carta de presentació d'una dona davant de la societat es realitzava mitjançant la seva indumentària, que es regia per unes normes molt estrictes i un codi preestablert. Depenent de l'hora del dia i de l'activitat, calia vestir d'una forma o d'una altra, i és per això que els complements jugaven un paper importantíssim.

Es poden consultar als expositors dels torniquets algunes làmines de revistes de moda, d'origen i influència francesa, que ens mostren els models que calia seguir per estar al dia.

El vestit de carrer anava acompanyat de guants, botins, barrets i ombrel·les. El vestit de societat -per anar a un ball o a una estrena- seguia una rígida etiqueta: espatlles al descobert, gasses i sedes en el vestit, capellines com a peça d'abric i petites bosses de mà de granadura, seda o ganxet. Però si hi ha un complement indispensable aquest és el ventall, que qualsevol dama distingida havia de saber fer servir amb elegància, discreció i coqueteria.

Ara bé, no tot eren vestits i complements. La dona, a més, s'empolainava amb pólvores compactes, conservades en delicades capsetes, i es perfumava amb aromes guardades en flascons exquisits. D'altra banda s'adornava amb joies: braçalets, penjolls, porte-bouquets, agulles, anells i arracades, un per a cada ocasió, fins i tot per al dol rigorós.

Part de la jornada les dames solien emprar-la en realitzar i rebre visites. Generalment cada casa assignava un dia i hora concrets per rebre, per a la qual cosa es feien servir targetes de visita i elegants invitacions. Aquests compromisos socials també se cenyien a unes normes ben estrictes recollides en manuals de comportament.

Les labors i tasques manuals femenines formaven part del temps dedicat a l'oci de les dones que pertanyien a les classes acomodades. No us perdeu una sorprenent col·lecció de labors realitzades amb cabells humans que, acompanyada dels seus àlbums de mostres, s'exhibeix en una de les parets de la sala. Les podeu trobar al fons de la sala, a la paret lateral dreta.

Altres objectes completen el mosaic vuitcentista, en aquest cas objectes no vinculats directament amb el món femení: alguna retrats; floreres elaborades amb petxines de mol·luscs o fruits de cera; escaparates amb imatges de devoció i alguns mobles que guarnien els interiors de les residències burgeses.

La sala també acull altres curioses col·leccions. En destaquem tres que apareixen emmarcades i penjades a les parets: la d'amulets, la d'esmocadores o mocallums -tisores que servien per tallar i retirar els cremallots o metxes cremades de les espelmes- i la de trencanous i trencapinyons.