Tot seguint el nostre recorregut pel segle XIX i principis del XX, arribem a la sala dedicada als rellotges d'àmbit domèstic. Aquesta col·lecció, com és ja habitual en aquest Gabinet, té una gran diversitat de procedències així com de materials de fabricació.

La gran majoria són rellotges de paret i de sobretaula. Comentarem primer els de paret, que aquí a Catalunya es deien de ratera; la capsa era de fusta de pi i estaven decorats amb cromolitografies. També n'hi ha d'alemanys, que funcionen amb pesos i pèndols i tenen una autonomia de 40 hores. De França eren molt populars els de caixa alta -o comtoise, per tal com procedien de la regió del Franc Comtat-. La seva esfera blanca està esmaltada i té una decoració ben profusa tant en el frontó com en el pèndol.

La major part dels rellotges de sobretaula procedeixen de França, i tots es caracteritzen per presentar una gran decoració en marqueteria i bronze daurat.

La col·lecció també reuneix exemplars que incorporen el moviment d'algunes peces al compàs de les hores -per exemple els ulls d'un rostre, un vaixell o un violinista-.

Però hem deixat per al final dos rellotges històrics de Barcelona, no només per les seves característiques tècniques, sinó pels seus emplaçaments tan representatius. L'un, situat al centre de la sala, és el gran rellotge procedent de l'antic Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, realitzat el 1732 per Emmanuel Bofill. L'altre és el del Cafè de les Set Portes, inaugurat el 1838, que es va convertir en un dels establiments més luxosos de la ciutat i que encara avui continua obert al públic. Presenta forma hexagonal i esfera d'alabastre amb números romans esmaltats.