Aquesta sala està dedicada a la muntanya de Montserrat, al monestir benedictí i a la Verge del mateix nom.

La muntanya està situada a uns 45 quilòmetres al nord-oest de Barcelona i és una de les més singulars de Catalunya. El seu perfil dentat va donar origen al seu nom: mont, muntanya, i serrat, que ve de serra.

A la Verge de Montserrat se la coneix com la Moreneta pel color fosc de la seva pell. La festivitat se celebra el 27 d'abril, i és la patrona de Catalunya des de finals del segle XIX. La seva devoció s'estén també per Espanya, Europa i Amèrica.

Diu la llegenda que a finals del segle IX uns pastors van veure un feix de llum que baixava del cel, acompanyat de càntics celestials, i es posava sobre la muntanya. Aquesta visió va repetir-se en quatre ocasions. El bisbe, assabentat de la notícia, va organitzar una expedició durant la qual van descobrir una cova que albergava la imatge de la Verge. El prelat va decidir que la traslladessin, però la imatge es fa fer tan pesada que amb prou feines la podien moure; d'aquest fet en van deduir que la Verge desitjava romandre allà, i es va ordenar que hi construïssin una capella.

Aquesta sala reuneix nombroses peces relacionades amb Montserrat: des de pintures, escultures i gravats, fins a rosaris, medalles, estampes, etc.

La imatge que es venera actualment en el monestir és una talla romànica en què la Verge sosté el nen a la falda, a mode de tron. Al llarg dels segles ha patit el canvi de vestits i complements que n'han anat alterant l'aspecte. Si observem les diferents obres i objectes de la sala podrem apreciar l'evolució de la imatge de la Verge.

Durant el Barroc s'estableix un primer model iconogràfic: la Verge es representa com a reina i senyora, vestida amb una túnica folgada i riques joies, amb el nen a la falda i la imponent muntanya a l'esquena.

Un bon exemple de l'èxit d'aquest model és el gran oli situat en una paret de la sala, que deriva de la interpretació proposada per l'artista italià Juan Andrés Ricci.

A mitjan segle XIX, després de la Guerra de la Independència, apareixen les primeres representacions de la Verge amb vestit rígid i acampanat, imatge que perdura fins a la Guerra Civil. Sobre la porta d'entrada a la sala, hi podeu veure els plafons de marqueteria del gran decorador modernista Gaspar Homar. A partir de 1939, s'intenta recuperar la vera efigied'aquesta imatge eliminant-ne tots els artificis que havien ocultat durant segles el seu aspecte original i retornant-li, en la mesura del possible, l'autenticitat.

A més, a la sala també s'exposa una singular col·lecció de jous de fusta tallada, decorada i pintada en colors sobris, de procedència portuguesa i una sèrie de caixes catalanes que formen part de la gran col·lecció de mobles exposada en diverses sales del Museu.