Els diorames són considerats els precursors dels teatres de paper del segle XIX, dels quals tenim una bona representació en aquesta sala. Hi tenim veritables joies, com alguns teatres alemanys, francesos i espanyols -els editats per la casa Paluzie-. S'exhibeixen en mobles vitrina que van ser construïts expressament per la seva perfecta contemplació.

Els teatres de paper, molt populars a tota Europa durant el segle XIX, són un bon exemple de com els jocs infantils posaven en funcionament la imaginació del nen alhora que l'apropaven de forma didàctica a la cultura.

Les peces estrella d'aquesta col·lecció són els anomenats diorames Engelbrecht, nom del gravador alemany que els va popularitzar després que el 1719 va aconseguir el privilegi imperial, és a dir, la patent exclusiva per a la creació d'aquests petits teatres. Aquestes meravelles es van convertir posteriorment en objecte de desig dels col·leccionistes, i Frederic Marès, fidel al seu instint i gran sensibilitat, va aconseguir de reunir 7 diorames de les diferents sèries que va editar Engelbrecht. Els podeu admirar en un moble-vitrina situat a la dreta dels velocípedes. S'hi identifiquen les següents escenes: una de temàtica cortesana, el Paradís, les Noces de Canà, la Matança dels Innocents de Betlem, laFlagelació de Crist, l'Arca de Noé i la Crucifixió. La tècnica d'estampació utilitzada és el gravat a l'aiguafort acolorit amb aquarel·la. Aquestes estampes es retallaven i es muntaven sobre uns bastidors de paper encolat sobre cartró, que simulaven els decorats i els telons d'un teatre.