Ens trobem davant d'una de les poques col·leccions públiques que permet resseguir l'evolució d'aquestes primeres tècniques fotogràfiques: el daguerreotip, l'ambrotip i el ferrotip. En total són 90 exemplars, i la qualitat d'alguns és extraordinària.

Fem una aproximació ràpida a la pionera d'aquestes tècniques: el daguerreotip. El nom prové del seu inventor, el francès Louis-Jacques Mandé Daguerre. La seva invenció va estar vigent des del 1839 fins al 1860, i a Catalunya va tenir una gran acceptació des del primer moment. Una vista de Barcelona, presa el 10 de novembre de 1839, pocs mesos després de la presentació de l'invent a París, es considera que és el primer daguerrotip realitzat a Espanya.

Però primer expliquem en què consisteix aquest procediment fotogràfic. S'estén una capa de nitrat de plata sobre una placa de coure que s'introdueix en la cambra fosca, i, després d'una llarga exposició a la llum, la imatge queda plasmada i fixada en la placa. Malgrat la qualitat de la imatge resultant, aquesta nova tècnica no permetia realitzar còpies, i les llargues exposicions de fins a vint minuts suposaven una incomoditat per a les persones que es retrataven. A Catalunya s'hi van establir molts estudis fotogràfics que empraven aquesta tècnica. Els daguerreotips de paisatges o vistes de ciutats eren seguits pel públic amb gran interès.

El daguerreotip va afavorir, així mateix, l'aparició del retrat post-mortem, que es va fer molt popular a mitjans del segle XIX. Avui dia ens pot sorprendre que les famílies fessin aquests encàrrecs per preservar la memòria de la imatge del difunt. A la vitrina més gran d'aquesta sala es mostren dos exemplars de retrat post-mortem infantil: dues nenes estirades al llit, vestides de blanc i adornades amb flors.