Frederic Marès, a més d'un gran col·leccionista, fou un destacat escultor. La seva obra, present als carrers i places de Barcelona, també es pot admirar en el seu Estudi-biblioteca, on s'exhibeixen algunes de les seves escultures donades al museu el 1988.

Aquesta escultura en marbre és el model de la figura principal del monument dedicat a Francesc Soler i Rovirosa. Arran de la realització d'aquesta obra, Marès es va consagrar com escultor públic. No només es va consagrar davant del món artístic, sinó que també aquest monument va passar a formar part de la història de l'escultura commemorativa de la ciutat.

El monument és un homenatge a l'escenògraf català Francesc Soler i Rovirosa, mort el 1900, que va ser el gran renovador de l'escenografia espanyola. Les institucions artístiques de la ciutat van encarregar a Frederic Marès aquest projecte sense convocar-ne concurs, mitjançant subscripció pública per finançar la despesa de l'obra, i donant-li llibertat temàtica. Això ens dóna idea de quin era el prestigi que ja aleshores tenia l'escultor. Tres anys després el monument va ser inaugurat al jardí -anomenat aleshores de la Reina Victòria- de la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona.

És molt senzill: consta d'un pedestal amb un medalló on hi ha l'efígie de Soler i Rovirosa, sobre el qual descansa una figura femenina que sosté una rosa i sembla oferir-la a l'artista homenatjat com a símbol de triomf i immortalitat. La figura representa els atributs de la dona noucentista, de línies clàssiques i serenes. Des del punt de vista formal, s'allunya dels estàndards típics dels monuments commemoratius: relega l'homenatjat a un segon pla -representat dins d'un medalló- per mostrar a través d'aquesta figura al·legòrica la seva reconeguda tasca artística.

Observareu que en la mateixa sala s'hi exposen diverses versions d'aquesta obra en altres materials.