Dama de l'Ermini (sala 18)
Aquesta dama d'aspecte noble i vestida a la manera del Renaixement sosté amb les dues mans un ermini -símbol de puresa i incorruptibilitat-, que és el que li dóna nom. El seu rostre -de bellesa classicista- i el pentinat recorden obres italianes de cap al 1500.
L'obra pertanyia a la casa familiar que Miquel Mai, ambaixador i vicecanceller de Carles V, tenia a Barcelona. Després l'edifici va passar als marquesos de Barberà i va ser destruït i abandonat poc abans del 1800. Se'n van salvar aquest relleu i algunes altres peces, que van ser dutes al palau Solterra Barberà, de la mateixa ciutat. Allà la Dama de l'Ermini va passar a decorar l'escala d'accés a la planta principal. La trajectòria del relleu està ben documentada des del segle XVIII, i se la identifica com a Priscil·la. Va ser el mateix marquès de Barberà qui li va donar a Frederic Marès el 1962.
El fet que estigui esculpida en marbre, a més del seu accentuat caràcter italianitzant, fa pensar que es pot tractar d'una obra importada d'Itàlia, com la resta de medallons que decoraven el pati del palau del vicecanceller. El Museu conserva un d'aquests medallons, amb un bust femení, que es troba exposat en aquesta mateixa sala.