Barcelona Metropolis

Alhora, el sistema alimentari és essencial per a la vida, però també crucial per a la nostra economia. La despesa en alimentació de les llars espanyoles és superior als 105.000 milions d’euros l’any, dels quals un terç es produeix fora de la llar. La indústria agroalimentària és el primer sector industrial europeu i, a l’Estat espanyol, el 14,1% de les persones treballadores es dediquen al sector agrari i a serveis vinculats, com la indústria, el transport i la distribució de productes agroalimentaris. Malgrat tot, els beneficis econòmics del sistema alimentari es concentren desproporcionadament en algunes baules específiques d’aquesta cadena a costa d’altres, com, per exemple, el sector de la producció agrícola o el petit comerç. Les conseqüències es poden apreciar clarament: entre el 1999 i el 2009 van desaparèixer el 23,2% de les explotacions agràries a l’Estat espanyol i, tot i que entre el 2009 i el 2016 la tendència va ser menys acusada, va desaparèixer l’equivalent a disset explotacions al dia. En contraposició, es calcula que deu comercialitzadores d’aliments gestionen el 90% del transport mundial, deu empreses són responsables del 90% de la transformació d’aliments i el 30% de les vendes (distribució) està controlat per deu corporacions. En aquest context de concentració creixent, és important fomentar la diversitat i l’establiment de relacions més justes al sistema alimentari, incloent-hi les relacions laborals, ja que una part important de les feines de la cadena agroalimentària son precàries i inestables, i impliquen llargues hores i sous baixos, com el de cambrer/a, repartidor/a de menjar a domicili o collidor/a de fruita.

Model productiu intensiu

El planeta i els seus recursos limitats també es troben sota pressió a causa de les nostres dietes i del model productiu intensiu que ens proporciona aliments. El sistema alimentari és una peça clau de la situació d’emergència climàtica actual, ja que produeix un terç de les emissions totals de gasos d’efecte hivernacle. Actualment, el 33,1% de les pesqueries de tot el món són explotades per sobre dels seus nivells sostenibles, i en el cas de la Mediterrània, el mar més explotat del món, aquesta xifra augmenta a més del 62%. Es calcula que el 70% de tota l’aigua que s’extreu d’aqüífers, rius i llacs s’utilitza en l’agricultura, en moltes ocasions sobreexplotant-ne els recursos.

El sector agrari és, en part, responsable de la contaminació d’aigües i sòls per nitrats, fòsfor, pesticides i patògens, i aquests processos contaminants es veuen especialment agreujats per la intensificació de la ramaderia. De fet, les pràctiques agràries intensives han contribuït de manera significativa a la degradació de sòls i a la destrucció d’hàbitats naturals, així com a la disminució de la biodiversitat del planeta i a processos d’extinció massiva d’espècies. L’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) calcula que al voltant del 75% de la diversitat genètica dels cultius agrícoles es va perdre durant el segle xx. Cada cop més veus aposten per una transformació d’aquestes pràctiques agràries cap a formes més sostenibles que regeneren els nostres recursos limitats i ecosistemes, com l’agroecologia. Això no obstant, l’impacte de la nostra manera d’alimentar-nos no acaba al camp ni als nostres plats, sinó que, a més, llencem gairebé una tercera part dels aliments produïts per al consum humà, aproximadament 1.300 milions de tones cada l’any, l’equivalent a la producció del 28% de la terra cultivada al món.

Tal com mostren aquestes dades, els impactes socioeconòmics, polítics, ambientals i en la salut estan relacionats i, per tant, és necessària una transformació integral del sistema alimentari.

Alimentació sostenible

Moltes persones i col·lectius s’han plantejat aquestes qüestions des de fa temps, i han desplegat nous paradigmes i propostes amb l’objectiu de crear sistemes alimentaris que nodreixin societats sanes, igualitàries, democràtiques i sostenibles amb el medi ambient. Entre aquestes propostes destaquen el reconeixement del dret a l’alimentació sostenible de totes les persones, és a dir, el dret de tothom a alimentar-se amb dignitat i amb aliments que siguin beneficiosos per a les persones, els territoris i el planeta, produint-los o adquirint-los. L’alimentació sostenible aposta per productes de proximitat, de temporada i respectuosos amb el medi ambient, com els productes agroecològics, ecològics i de pesca sostenible, i per la reducció de les deixalles alimentàries i els envasos. A més, impulsa dietes saludables per a les persones i el planeta, basades en aliments frescos, evitant productes ultraprocessats i promovent un menor i millor consum de carn.

L’alimentació sostenible també es basa en relacions justes dins de la cadena agroalimentària, en termes laborals però també a l’hora d’establir preus i forjar relacions amb altres països d’on venen molts dels nostres aliments. Aquesta aproximació de l’alimentació promou i celebra la diversitat als nostres camps, taules i barris, davant l’homogeneïtzació de les dietes i els nostres entorns alimentaris. L’espai urbà i rural on habitem —les nostres cases, carrers, escoles, llocs de treball o entorns digitals— ha de facilitar-nos l’alimentació sostenible. Per això és necessari transformar el sistema alimentari amb totes i per a totes les persones, implicant-hi especialment els col·lectius més vulnerables i invisibilitzats, i, per tant, incorporant una perspectiva de gènere, classe, ètnia i raça que permeti posar les persones més afectades per aquest sistema en el centre de les decisions. La visió política de l’alimentació i el reconeixement del dret a decidir sobre el nostre sistema alimentari han estat impulsats durant dècades sota el concepte de sobirania alimentària pel moviment social més gran del món, que agrupa 200 milions de persones agricultores a 81 països: la Via Campesina. Segons aquest moviment, la sobirania alimentària és “el dret dels pobles a aliments nutritius i culturalment adequats, produïts de manera sostenible, i el dret a decidir el seu propi sistema alimentari i productiu. És el desenvolupament d’un model de producció sustentable a petita escala en benefici de les comunitats i el medi ambient.”^[1]

Aquests punts de vista proposen un canvi dràstic sobre el rol dels aliments en les nostres societats, que passen de ser una mercaderia amb la qual obtenir beneficis econòmics a constituir un dret que s’ha de garantir i un vehicle per generar salut, justícia social, prosperitat, i regenerar recursos i ecosistemes, és a dir, un bé comú que s’ha de gestionar de manera col·lectiva. Aquest canvi de perspectiva reconeix les persones com a ciutadanes i no només com a consumidores que “voten” a través del carro de la compra i la seva capacitat adquisitiva, sinó que participen de manera activa a l’hora de decidir com ens alimentem, i intervenen en tot el procés des del camp fins al plat.

Participació de la ciutadania

Les polítiques que busquen la inclusió i l’equitat també necessiten l’aplicació de la dimensió política de la justícia, és a dir, la participació efectiva de les persones en la concepció i el desenvolupament de plans i programes. La participació de la ciutadania és especialment rellevant a causa del volum de negoci que representa la cadena agroalimentària i la seva capacitat associada d’influir en els espais de decisió. En aquest sentit, hi ha estudis que demostren que els conflictes d’interès han dificultat la implementació de polítiques públiques i recomanacions per transitar cap a una alimentació més sostenible. Cada cop hi ha més iniciatives per participar en la cocreació de polítiques, des de consells alimentaris fins a representants veïnals. Si volem prendre mesures que promoguin la justícia social, és essencial aplicar el principi de “res sobre nosaltres sense nosaltres és per a nosaltres.”

Per últim, necessitem polítiques públiques valentes que posin nom als problemes, n’identifiquin l’origen i apostin de manera decidida per implementar solucions. Hi ha una evidència ben gran que defineix clarament els reptes ambientals, socials, sanitaris i democràtics vinculats a l’alimentació tal com s’han exposat aquí, i hi ha també solucions que s’han demostrat efectives, des de l’agroecologia fins a l’establiment de menjadors escolars sostenibles. És, per tant, l’hora de l’acció decidida. Atrevim-nos a donar una resposta a la pregunta “radical” de com seria el nostre sistema alimentari si poséssim les persones i el planeta del qual depenem al centre de les nostres decisions. Alimentem una bona vida, per a avui i per a les generacions futures.