El sistema agroalimentari industrialitzat és insostenible. Els mateixos agents que fomenten aquest model comencen a buscar vies contra el col·lapse. L’espigolament que evita el malbaratament d’aliments és un punt de partida cap a un model més sostenible.
Un dels aspectes més visibles de la insostenibilitat del model alimentari actual són les pèrdues i el malbaratament alimentari. Segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), un terç dels aliments a escala mundial es perden o malbaraten pel camí que fan del camp a les nostres taules. Algú podria pensar que això passa en d’altres indrets del planeta, però estudis centrats a Europa estimen que s’estan malbaratant més de 87 milions de tones d’aliments l’any al llarg de tota la cadena agroalimentària. Això correspon a 173 kg per persona i any.[1] Si pensem que, de mitjana, ingerim 2,3 kg d’aliments al dia, aquest malbaratament suposa llençar el menjar de 75 dies seguits. El més sever és el cas de les fruites i verdures: el 46% dels residus alimentaris generats a Europa són, precisament, fruites i hortalisses. De fet, del total de fruites i hortalisses disponibles, se n’acaben descartant el 41% i el 46%, respectivament, al llarg de totes les baules: sector primari, indústria, distribució i consum.[2]
Problema estructural, solucions complexes
Les causes d’aquest fenomen són diverses, i moltes es troben interrelacionades. Per una banda, podem identificar certes pràctiques individuals i diàries. La responsabilitat, però, no es pot fer recaure completament sobre els individus i els seus hàbits i comportaments, en tant que aquesta problemàtica té unes causes estructurals que la fomenten. Les dinàmiques comercials, certes regulacions i els sistemes de producció i comercialització globalitzats tenen un gran pes en la generació del malbaratament, i són l’arrel del problema. Així doncs, si el problema és complex i estructural, lligat als models de producció i consum de societats opulentes, no podem esperar que la generació de noves tecnologies o la implementació de petits consells —com fer una planificació de les compres de les llars— canviïn per si soles l’escenari actual. Per generar canvis sistèmics és imprescindible promoure una nova concepció de l’alimentació entesa en el seu sentit més ampli. Cal retornar als aliments i a la pagesia el seu valor, cal promoure la sobirania alimentària de tots els municipis i donar suport a processos de dinamització agroecològica. Serà només a partir d’aquest canvi de concepció que s’aconseguirà reduir les pèrdues i el malbaratament alimentari, i construir un sistema agroalimentari més sostenible, resilient i equitatiu.
[1] Stenmark et al. Estimates of European food waste levels. Comissió Europea, 2016.
[2] Caldeira et al. Brief on food waste in the European Union. Comissió Europea, 2020.
S'ha de generar accions en el curt termini que treballin per reduir les pèrdues i el malbaratament i que, alhora, promoguin el dret a l’alimentació saludable i sostenible.
Dret a l’alimentació saludable i sostenible
No és anecdòtic que les pèrdues i el malbaratament alimentari s’identifiquin amb el dret a l’alimentació sostenible i saludable. Manquen dades específiques sobre aquesta realitat, però, a Espanya, una de cada cinc persones viu sota el llindar de la pobresa i una de cada quatre es troba en situació d’exclusió social, una situació que tendeix a generar restriccions en les dietes. L’existència d’aquestes dues realitats paral·leles és, com a mínim, paradoxal. Totes dues són conseqüència de la insostenibilitat del model agroalimentari actual, però cal remarcar que entre ells no existeix una relació causal. Així, posar fi a les pèrdues i al malbaratament alimentari no implicaria de manera directa garantir el dret a l’alimentació sostenible i saludable per a totes les persones, i viceversa.
Per incidir en ambdues problemàtiques és important tenir una mirada àmplia i transversal. Un bon exemple és la proposta del Pacte de Milà. De les accions que en neixen se’n desprèn la necessitat de fomentar models que fugin de l’assistencialisme pel que fa a la garantia del dret a l’alimentació saludable i sostenible. En aquest camp tan marcat per la beneficència clàssica, és imprescindible generar nous models que treballin des de l’equitat, l’empoderament i la dignitat. Això no implica, però, que no es puguin generar accions en el curt termini que treballin per reduir les pèrdues i el malbaratament i que, alhora, promoguin el dret a l’alimentació saludable i sostenible.
La missió principal de la Fundació Espigoladors és contribuir a la lluita contra les pèrdues i el malbaratament alimentaris.
Iniciatives per prevenir el malbaratament
Són diverses les solucions que es poden implementar per reduir les pèrdues i el malbaratament alimentari. Algunes d’aquestes actuen en el pla individual, com, per exemple, conservar correctament els aliments, elaborar receptes d’aprofitament i realitzar un consum conscient i responsable. Però, tal com hem apuntat anteriorment, una estructura problemàtica requereix solucions col·lectives i que impliquin agents diversos: agents agroalimentaris, entitats socials, entitats de recerca i institucions.
A la regió metropolitana de Barcelona, alguns dels projectes implementats amb més força han nascut d’entitats socials. Alguns exemples són la Plataforma Aprofitem els Aliments, Pont Alimentari o La Nevera Solidària, entre d’altres. La majoria d’aquestes treballen per reduir el malbaratament que es produeix a la distribució i a les llars, i moltes d’elles també operen amb l’objectiu de fomentar l’accés a una alimentació saludable.
La Fundació Espigoladors és una entitat sense ànim de lucre fundada l’any 2014 que forma part del teixit d’organitzacions del sector de l’agroecologia i emprenedoria social del sector alimentari de Catalunya. La seva missió principal és contribuir a la lluita contra les pèrdues i el malbaratament alimentaris, garantir el dret a una alimentació saludable i generar oportunitats d’ocupació a col·lectius que es troben en situacions de vulnerabilitat. L’activitat que dona el nom i que esdevé el punt de partida del projecte és l’espigolament. Aquesta pràctica consisteix en la recollida, en conveni amb productors i productores locals i la col·laboració de persones voluntàries, de fruites i verdures que són descartades del circuit comercial per diversos motius (per un descens de la demanda, per qüestions estètiques o per la davallada del preu percebut per la pagesia, entre d’altres). Tots els aliments recuperats es distribueixen a entitats socials i punts de distribució gratuïta d’aliments que treballen per garantir l’accés a una alimentació saludable a col·lectius en situació de vulnerabilitat.
L’espigolament no serà mai la solució final a les pèrdues alimentàries generades al camp, però és una acció amb una gran transcendència per treballar molts dels símptomes d’un sistema agroalimentari malalt.
L’espigolament com a palanca
L’espigolament no serà mai la solució final a les pèrdues alimentàries generades al camp, però és una acció amb una gran transcendència per treballar molts dels símptomes d’un sistema agroalimentari malalt. Per una banda, és un acte de denúncia de les condicions de vida i viabilitat de la pagesia. Per l’altra, enforteix la relació entre els nuclis urbans i els rurals: en nombroses ocasions, és a través seu que moltes persones s’apropen per primera vegada al camp i es fan conscients de l’origen dels aliments i de la tasca que desenvolupa el sector primari. És també una manera de fer evident la problemàtica ambiental i social de les pèrdues al camp, aportant xifres i assenyalant-ne les causes per tal de buscar solucions. Per últim, cal ressaltar el caràcter comunitari de l’espigolament: durant quatre hores de voluntariat es crea un espai únic de convivència entre persones amb diferents històries vitals que comparteixen una vivència única de contacte directe amb la terra i la natura. D’aquesta manera, es fomentarà la percepció que l’alimentació té una relació indestriable tant amb la salut individual com amb la planetària.
El 2021, Barcelona és la Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible, una bona oportunitat per seguir sumant iniciatives i enfortir les existents que plantegen noves maneres d’entendre l’alimentació i tot el que això implica. Amb tot el seguit de debats i activitats que es duran a terme, serà un bon moment per reflexionar sobre com fer majoritàries les iniciatives i els models que reverteixin la situació actual.
El butlletí
Subscriu-te al nostre butlletí per estar informat de les novetats de Barcelona Metròpolis