La instal·lació audiovisual d’Isaki Lacuesta, inspirada en els versos de Louise Glück “A faint retroactive light” i “But the light will give us no peace”, fusiona la música electrònica d’Ylia i la veu d’Alondra Bentley en una experiència totalment immersiva.

El que sembla un simple reflex es revela com una projecció que comença a dessincronitzar-se subtilment dels moviments reals dels visitants i ens convida a emmirallar-nos en altres persones, incloses les nostres pròpies presències i absències passades. L’obra dialoga amb el videoart clàssic dels setanta i vuitanta. Al final, la llum s’extingeix, però els reflexos persisteixen al mirall de manera enigmàtica: els visitants no poden veure els seus cossos en la foscor, però sí que en poden veure els reflexos. Aquesta dissolució entre realitat i reflex ens confronta amb la naturalesa elusiva de la percepció i la memòria.

Amb la col·laboració de Benito.

···

Isaki Lacuesta és un reconegut cineasta i artista visual que compagina la direcció de pel·lícules de ficció, documentals i videoinstal·lacions. Ha dirigit dotze llargmetratges, el més recent dels quals és Segundo premio. La seva obra, que explora la intersecció entre el cinema i altres disciplines artístiques, s’ha exhibit en institucions de prestigi internacional com el Centre Pompidou de París, la National Gallery de Washington, el MOMA de Nova York, el CCCB i la Biennal de Venècia d’Arquitectura. En aquesta instal·lació hi col·labora Albert Coma, coordinador audiovisual i dissenyador de programari amb més de dues dècades d’experiència en nous mitjans. La música és obra de Susana Hernández, Ylia, referent de la música electrònica, coneguda per la seva capacitat d’integrar ritmes experimentals amb narratives visuals, i la cantant britànica Alondra Bentley (WDA, Walking Disaster Area), que aporta la seva veu a la banda sonora.