La llum blanca és una de les formes més pures de transformació de l’electricitat. Veiem l’energia en estat pur. 64 potents aparells projecten verticalment la llum cap al cel. L’escultura de llum es pot veure des de tota la ciutat, la seva il·luminació canvia constantment amb el pas dels núvols. Quan els visitants s’hi apropen, reben als ulls informació del color de manera intensa i instantània, i així quan s’enfronten cara a cara amb la seva resplendor extrema la instal·lació es fa gairebé invisible. A la base de l’escultura, els visitants poden passejar entre la xarxa de llum, farcida d’ones sinusoïdals. Aquestes ones són ultrapures i formen patrons sonors invisibles, la font dels quals és indesxifrable per a l’oïda. Les ones sinusoïdals emeses interfereixen entre si quan els visitants caminen a través de la xarxa, i causen oscil·lacions subtils a l’oïda. D’aquesta manera, es crea un resultat musical diferent per a cada persona a mesura que es va movent per l’espai, una experiència única i completament personal. A més, al vespre, Ryoji Ikeda, que l’any passat ja va presentar amb gran èxit el projecte Datamatics al festival, oferirà dues representacions del seu darrer treball audiovisual, test pattern [live set], als jardins del Teatre Grec. Mitjançant un programa d’ordinador que treballa en temps real, test pattern converteix el patró de senyals d’àudio produït per Ikeda en patrons de codis de barres que es veuen en una pantalla i floten i es convulsen en la foscor, al ritme d’una potent i extremament sincronitzada banda sonora. Les imatges es mouen a una velocitat ultraràpida, a centenars de fotogrames per segon, de manera que aquest treball és tant una prova del rendiment dels aparells mecànics d’audio i vídeo com un test de la capacitat de resposta dels mateixos espectadors a les percepcions.
Concepte i composició: Ryoji Ikeda, Programació: visual Tomonaga Tokuyama, Producció: Forma (www.forma.org.uk)
