La Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona i plataformes com Spotify esdevindran el vehicle de transmissió de Fuerzas Especiales, un seguit de pòdcasts que dirigeix la periodista cultural Marta García Miranda. El projecte pretén crear un espai de conversa sobre el fet escènic i teatral, però també sobre el món en el qual vivim i els assumptes que ens ocupen i preocupen, una proposta que convoca aquestes forces especials que construeixen imaginaris i alternatives des de la ficció i el pensament.
Cada episodi s'articula entorn d'una conversa entre dos creadors de l'àmbit escènic o entre un creador teatral i un pensador, un filòsof, un gestor cultural o un escriptor. Entre els convidats que passaran per Fuerzas Especiales, directors com Andrés Lima, Marta Pazos, Àlex Rigola o Pablo Remón, filòsofs com César Rendueles o gestors de l'àmbit de l'art com Elvira Dyangani Ose, directora del MACBA de Barcelona.
Fuerzas Especiales proposa un diàleg sobre assumptes com la idea d'Europa, els principis i valors que compartim i sobre els fonaments d'unes societats, les nostres, que potser no passen pel seu millor moment: la llibertat, l'amor, el futur, el que és comú i les fronteres. I, contaminant aquests grans eixos, el desig, el capitalisme, les xarxes socials, la crida a l'acció, els paradisos perduts i els paradisos per conquerir, la nostra fatiga crònica, la solidaritat, la comunitat, el joc i les ganes d'estar junts.
El pòdcast de dijous, 30 de juny, s'enregistrarà amb públic i tindrà el format d'un programa de ràdio en directe.
Divendres de 27 maig
L'amor
Amb Pablo Remón i Marta Pazos
Safo ja no és una musa, sinó un geni que puja la temperatura ambiental i poètica en escena. Una parella s'evadeix del món quotidià i imagina el seu amor a Barbados. A partir dels seus muntatges Safo i Barbados, etcétera, els directors Marta Pazos i Pablo Remón conversen sobre l'amor i el sexe en temps d'ansietat i precarietat; sobre poliamor, amor romàntic i els paranys del llenguatge, i sobre com de llestos ens creiem respecte a generacions anteriors.
Pablo Remón és dramaturg, director d'escena, guionista i Premio Nacional de Literatura Dramática. Director d'obres com Los farsantes, El tratamiento y Doña Rosita, anotada, Remón arriba al Grec amb Barbados, etcétera, sobre una parella que es debat entre el fracàs vital en el terreny de la realitat i els ancoratges que sí que troben en el territori de la imaginació.
Marta Pazos és directora d'escena i ha estat directora artística de Voadora durant els 15 anys de vida de la companyia, al capdavant de muntatges com Othello, Comedia sin título o Sueño de una noche de verano. Arriba al Grec amb Safo, la dramatúrgia de la qual signa amb María Folguera i Christina Rosenvinge, en un muntatge que explora la figura de l'autora de Lesbos, considerada la primera poeta d'Europa.
Divendres 3 de juny
Un món comú
Amb Slobodan Minic i Marina Garcés
Slobodan Minic és un periodista cultural de Ràdio Sarajevo que va viure bona part de la guerra de Bòsnia des del seu estudi de ràdio. La seva experiència, que serà portada al teatre, és el punt de partida d'una conversa amb la filòsofa Marina Garcés entorn de l'autoritarisme, el valor de la cultura com a motor de canvi i la construcció d'una comunitat: sobre com eixamplar els seus límits i sobre com superar l'imaginari apocalíptic o distòpic en el qual semblem estar instal·lats.
Marina Garcés és filòsofa, activista i docent. Autora dels assajos Filosofia inacabada, Nova il·lustració radical o Ciutat Princesa. Acaba de publicar una nova edició de l'obra Un mundo común, deu anys després de la primera edició.
Slobodan Minic, Boban Minic, és periodista i va ser director dels programes de cultura i oci de Ràdio Sarajevo. Durant la guerra de Bòsnia va acompanyar a la població amb paraules de pau des del seu estudi de ràdio i ara, al Grec, la companyia La Conquesta del Pol Sud porta a escena la seva experiència en una obra documental anomenada com el seu programa de ràdio, MIVION.
Divendres 10 de juny
La joventut
Amb Elvira Dyangani Ose i Àlex Rigola
Una noia, de nom Ofèlia, pateix un atac de pànic. Els skaters de la plaça del MACBA somien a construir el seu lloc propi en el món. I la directora d'aquest museu, Elvira Dyangani Gosi, i el director d'escena Àlex Rigola conversen sobre el malestar de la joventut, sobre l'art com a canalitzador i catalitzador d'anhels i malestars, i sobre quins vehicles de representació i expressió necessiten i utilitzen avui els joves.
Elvira Dyangani Ose és directora del MACBA de Barcelona. Amb una dilatada experiència com a comissària d'art, ha treballat al Centro Atlántico de Arte Moderno de Las Palmas (CAAM), el Centro Andaluz de Arte Contemporáneo (CAAC) i a la Tate Modern de Londres. Abans d'incorporar-se al MACBA, Dyangani dirigia la galeria londinenca The Showroom.
Àlex Rigola és director i dramaturg, ha dirigit el Teatre Lliure, la secció teatral de la Biennal de Venècia i els Teatres del Canal, de Madrid. Considerat una de les figures amb més projecció internacional del teatre contemporani a Espanya, els seus treballs més recents són Anatomía de un instante, La gavina o Machoman.
Divendres 17 de juny
La desobediència i els paradisos perduts
Amb Andrés Lima i César Rendueles
Lima estrena la primera adaptació teatral a Espanya (amb dramatúrgia d'Helena Tornero) d'El paradís perdut de Milton, una obra travessada per les idees de rebel·lia, desobediència i dissidència. Idees que alimenten un diàleg entre el director d'escena i l'assagista i filòsof César Rendueles, que conversen sobre el desig de ser punk, com diria Betlem Gopegui, i sobre les maneres noves i velles d'enfrontar-se al poder.
Andrés Lima és director d'escena, Premio Nacional de Teatro, fundador de la companyia Animalario i director de muntatges com Shock, Prostitución o Urtain. Estrena al Grec Paraíso perdido, adaptació del poema èpic de John Milton, amb dramatúrgia d'Helena Tornero i amb Pere Arquillué i Cristina Plazas en el repartiment.
César Rendueles és professor de sociologia a la Universidad Complutense, investigador a l'Instituto de Filosofía del CSIC i autor d'assajos com Sociofobia, Capitalismo canalla i Contra la igualdad de oportunidades.
Divendres de 24 juny
Massa ficció
Amb Tanya Beyeler i Eudald Espluga
“O imagines o t'imaginen” és la tesi que planteja El Conde de Torrefiel a la peça Una imagen interior en la qual posen de manifest “la interminable acumulació de ficcions creades al llarg del temps per nomenar, ordenar i sotmetre l'existència, i calmar la nostra por”. A partir d'aquest excés de ficció que configura el nostre present, conversem sobre com habita l'absència de futur una generació -la del mil·lenni- fastiguejada del capitalisme digital, de la sobreexposició en xarxes, la hiperproductivitat, l'ansietat o la fatiga crònica. Tanya Beyeler, codirectora de la companyia, conversa amb Eudald Espluga, autor de l'assaig No seas tú mismo.
El Conde de Torrefiel és una de les companyies espanyoles contemporànies amb més projecció internacional. Està formada per Tanya Beyeler i Pablo Gisbert, autors i directors de peces com Kultur, La Plaza o Guerrilla. En aquesta edició del Grec, la companyia estrena Una imagen interior.
Eudald Espluga és periodista cultural, filòsof i autor dels assajos Rebeldes o Las pasiones ponderadas. L'última obra que ha publicat és No seas tú mismo. Apuntes sobre una generación fatigada (Paidós).
Dijous 30 de juny
Programa especial amb públic en directe.
El Molino
18.30 h
L'entrada és lliure.
Fuerzas Especiales emet aquest episodi en directe des del Molino, un espai icònic a la ciutat de Barcelona, símbol de llibertat, de transgressió i de dissidència. Un espai que conserva la memòria d'artistes que van defensar un erotisme lliure d'hipocresia i de falsa moral. I un lloc que acollirà un cop més aquesta creació artística vinculada a la dissidència com a part de la programació del Grec, en un cicle anomenat "Molinex", que vol celebrar la diversitat mitjançant les arts escèniques, la música, la performance i la memòria. En aquest episodi de Fuerzas Especiales, obert al públic, participaran artistes com Anneke Necro, Silvia Rubí, Sara Manubens (Teknodrag), Marvin Salas o Missex, a més del director del Grec, Cesc Casadesús, i el comissari del cicle, Vicent Fibla.
Divendres 1 de juliol
Europa
Amb Brenda Navarro i Àlex Serrano
Sobre la nostra veritable capacitat d'acollida, sobre les fronteres visibles i invisibles, sobre l'abstracció de gent “que t'ofereix casa seva, però no et dona l'adreça”, sobre com “no arribem a fi de mes, però mantenim aquest ideal europeu d'Ikea, de neteja i ordre, per por de reconèixer-nos com a pobres”. Són paraules de l'escriptora Brenda Navarro sobre la seva segona novel·la, Ceniza en la boca, i la seva mirada conviu amb la que planteja l'Agrupación Señor Serrano en la seva peça per a públic infantil Olympus kids: Amazones, Prometeu, Demèter. Aquí, la companyia fa una revisió crítica i lúdica que connecta els mites grecs amb alguns temes que encara són presents en les converses contemporànies: l'estat de dret, la rebel·lia, la solidaritat, la diversitat, el biaix de gènere … A partir de totes dues mirades ens preguntem què ens continua unint i què en queda, de la solidaritat i la justícia social en temps de guerres, fronteres i capitalisme.
Álex Serrano és codirector de l'Agrupación Señor Serrano, amb Pau Palacios. Porten al Grec les peces Olympus kids: Amazones, Prometeu, Demèter i han firmat espectacles com The Mountain, Kingdom, Birdie o, fa poc, Extinción, una coproducció del Teatro Real amb La Abadía. Van ser guardonats amb el Lleó de Plata de la Biennal de Venècia l'any 2015.
Brenda Navarro és una escriptora mexicana i espanyola, resident a Espanya. Després de Casas vacías, acaba de publicar la segona novel·la, Ceniza en la boca, en la qual trasllada a la ficció els problemes amb els quals es troben les dones i les persones migrants. L'autora posa el focus en les treballadores de la llar i en l'aïllament al qual sotmetem les persones migrants.
Més informació:
https://xrcb.cat/ca/
