Va néixer a Barcelona un dia d’octubre del 1993 i el van batejar com a Lucas Bondia. Però el seu naixement artístic es va produir quan, després d’acabar els seus estudis musicals a Berklee (Boston, EUA), el va escoltar Julio Reyes, un productor colombià guanyador d’onze premis Grammy. Amb ell va començar a enregistrar els primers temes d’un repertori que, ara, l’artista porta al Grec Festival de Barcelona. Són temes com Caída del cielo, Tonada del impostor, Hermanita, Cicatrices o el seu single més nou, Quién lo diría, en els quals la cançó melòdica troba un territori comú amb el trip-hop, els sons alternatius, el pop d’avantguarda o, fins i tot, el flamenc. El seu so beu del Mediterrani, però trenca tots els esquemes. I és que no hi ha etiqueta possible per definir la música de l’artista, que té en la seva veu un dels atributs més personals: lluminosa, plena d’uns aguts nítids i amb una dicció perfecta. La veu i la música de Lucas Bun generen, abans que res, emocions; però, a més de sensibilitat, els temes que canta també contenen ironia i un cert element de crítica. Us serà difícil classificar Lucas Bun. Ni tan sols pel seu aspecte, ja que ni la roba que porta s’adscriu a una estètica concreta. Només les joies que utilitza serveixen com a signe d’identitat d’un artista que, si no heu escoltat encara, hauríeu de descobrir.
Una producció de The Project.
Interpretació musical: Lucas Bun (veu), Santiago Acevedo (baix), Marc Trias (bateria/percussió), Cristian Torres (teclats), Héctor Serrano (guitarres)
