* HIT ME IF I'M PRETTY * o la princesa moderna és un míting feminista que succeeix a # JUANA DOLORES # * massa diva per a un moviment assembleari * (2020), forma la segona part de la trilogia NOVA CONSTITUCIÓ –hipòtesis i imatges en femení– (2020-). A partir d'El príncep de Maquiavel, una de les primeres obres de la filosofia política moderna que data del segle XVI, i El príncep modern de Gramsci, transformo el príncep en una princesa nacional i popular, estimada i temuda, que, després de ser humiliada i traïda, torna al seu castell i proclama i defensa la sobirania de l'objecte de desig des d'una ofensa feminista.
* HIT ME IF I'M PRETTY * és una provocació que desafia a l'Altre a reconeixe'm com a objecte de desig: pega'm, pega'm fill de puta, pega'm si soc guapa, però no ho podràs fer sense, immediatament, reconèixer la meva capacitat de fer desitjar –volgudament o inconscient– i, per tant, reconèixer el meu poder. * HIT ME– conté la violència de la masculinitat patriarcal en una escala que va de lo violento - a lo ridículo; –IF I'M PRETTY *, en canvi, conté la feminitat independent i autosuficient en la seva dimensió mítica, gairebé màgica, en una escala que va de lo bello - a lo violento. Proclamo l'imperatiu que atempta contra mi mateixa (hit me-) com una ordre –o com un desig– si soc digna de ser reconeguda (-if I'm pretty). Només així l'Altre pot confessar que tot i la seva violència (també) em desitja. Mentida. No com una ordre, sinó com una amenaça, com una provocació. I aquest és el meu poder; i si tinc poder, per inofensiu i insignificant que pugui semblar, per femení, a ulls de la misogínia estructural, soc poderosa, i sobirana si ho sé. I com a tal, exigeixo ser reconeguda: disposada a sacrificar-me per delatar el desig que per mi sent l'Altre, tot i la seva violència. La sobirania de l'objecte de desig sovint és ignorada o oblidada, però només quan l'objecte és infantilitzat i menyspreat és assaltada, no reconeguda. Es dona, doncs, la resistència al reconeixement del poder de desig de l'objecte. I per això provoca. Però tota provocació, si es provocació, és un desafiament. I desafiar comporta una actitud de duel entre iguals: de lo violento - a lo violento.
* HIT ME IF I'M PRETTY * és un assaig escènic feminista sobre la sobirania de l'objecte de desig en un context sentimental, sexual i comercial, sovint, sempre, violent o violentat. Infantilitzar o menysprear l'imaginari femení anul·la la seva dimensió artística, filosòfica, política, autònoma i legítima, universal, no destinada a la desconstrucció sinó a la conservació antropològica i la modernització, natural, per altra banda, del curs de la Història de l'Art i de la vida. La feminitat és un sòl més de la nostra història i de la nostra cultura popular que abasta les contradiccions de l'objecte de desig, sexualitzat i erotitzat, sentimentalitzat per un Altre o una Estructura, i que quan es rebel·la pot o bé exigir renunciar a ser objecte sense mai aconseguir-ho o exigir, per contra, defensar-se com a tal i convertir a l'Altre en semblant. Renunciar a la feminitat i a la seva complexitat intel·lectual i sensual, política, contradictòria com totes les sensibilitats, és permetre que el capitalisme la fagociti, la instrumentalitzi, la mercantilitzi en contra de crear pensament crític a partir d'un llegat femení des d'una perspectiva sobiranament feminista.
* HIT ME IF I'M PRETTY * és un solo performatiu que, través de la idea i de la imatge de la «joguina» en general i de la «nina» en particular com a principal al·legoria de l'objecte de desig, munto un unicorn pels jardins del meu castell de fantasia i em proclamo sobirana. Per què la sobirania? Per a què la sobirania? Contra què la sobirania? La sobirania és, normalment, demandada, reclamada; en els millors dels escenaris, exigida per la majoria dels discursos i posicionaments feministes contemporanis. Però, i si s'interpreta? La sobirania mai no és absoluta, cohabita amb les característiques pròpies, en aquest cas, de l'objecte de desig: femení, una joguina, una nina, una actriu, jo mateixa. Així, desplego una terminologia i una sensibilitat militar pròpia, discursiva i performàtica, hipotètica i imaginada, en forma de tríptic feminista que reconeix i assumeix la violència i la bellesa com les principals conquestes del Feminisme.
Una producció de CASTILLO DE DIAMANTE i Antic Teatre
Coproduït pel Grec 2023 Festival de Barcelona i el Festival Temporada Alta (2022).
Amb el suport de: Beca Crea 2021 de ICUB (Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona) i de l’ICEC (Institut Catala de les Empreses Culturals – Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya).
Autoria (direcció, dramaturgia, interpretació): Juana Dolores. Ajudantia de direcció: Amanda G. Eleuterio Audiovisuals: Amanda G. Eleuterio [MORDISCO studio] Disseny tècnic audiovisual: Martin Elena Pantalles: Kike Blanco Construcció de les pantalles: Jose Ignacio Noro Música: Modest Ferrer [FERAL studio] Comissariat polític: Eloi Gummà Comissariat artístic: Sandy Moldavia Distribució: Art Republic
