El mestre Shakespeare ens parla a Conte d’hivern de la facilitat amb què l’individu pot arribar a fer mal i, en fer-lo, obrir el camí cap a la seva autodestrucció. Però Shakespeare, en situar l’acció de Conte d’hivern dins una cort reial també parla de política. Parla del perill del totalitarisme. Parla de la responsabilitat política i de la responsabilitat humana. I planteja el conflicte humà de qui és rei, marit i pare, perquè el conflicte entre el deure i la consciència també és un tema important a l’obra. Per al Conte d’hivern plantejo una posada en escena austera i senzilla. Els espais, en aquest conte de Shakespeare, em són irrellevants, ja que l’únic que m’importa són els processos emocionals. I és que l’emoció és l’eix i el centre de l’espectacle. Ferran Madico
Moviment: Núria Lagarda; Direcció i versió: Ferran Madico; Traducció: Salvador Oliva; Intèrpret: entre d'altres, Rosa Renom, Òscar Rabadán, Pedro Casablanc, Cristina Plazas, Cisco Lucchetti, Pere Arquillué, Juli Mira i Jacob Torres; Disseny de so: Roc Mateu; Figurins: Mercè Paloma; Il·luminació: Albert Faura; Caracterització: Toni Santos;