Un haiku visual, una capsa màgica feta de la matèria dels somnis, una experiència immersiva que ens trasllada a un món evanescent... La tecnologia es fa poesia pura en un espectacle construït a base d'imatges, sons i dansa.
El mot japonès hakanaï és una paraula antiga que fa referència a la condició provisional de les coses i que s'associa tant a la natura com a la mateixa existència humana. Fragilitat, evanescència, transitorietat són, doncs, els conceptes que evoca aquesta proposta de dansa i tecnologia que es veu a Barcelona per primera vegada. Ho fa convidant l'espectador a presenciar les evolucions d'una única intèrpret situada a l'interior d'un cub. Sobre les parets de tul, quatre vídeos sincronitzats projecten imatges que canvien constantment i que interactuen amb els moviments de la ballarina. En aquest espai màgic, somnis i realitat es confonen: allò que era fix, belluga; la matèria sòlida pren característiques líquides i les coses que semblaven rígides es tornen elàstiques. Amb els seus moviments, la ballarina dialoga amb unes imatges que semblen suggerir un paisatge mental tan hipnòtic com la delicada música interpretada en viu que fa de banda sonora de l'espectacle. Acabada la representació, els espectadors estan convidats a acostar-se i explorar l'espai, endinsant-se en l’habitacle oníric que ocupava la protagonista uns moments abans.
Autoria i direcció: Adrien Mondot, Claire Bardainne; Intèrprets: Akiko Kajihara; Interpretació musical: Jérémy Chartier, Pierre Xuclà; Concepció Sonora : Christophe Sartori, Loïs Drouglazet; Construcció de l'escenografia: Martin Gautron, Vincent Perreux; Dispositiu de visualització: Loïs Drouglazet; Disseny d'il·luminació: Jérémy Chartier; Mirada externa: Charlotte Farcet; Vestuari: Johanna Elalouf; Direcció tècnica: Alexis Bergeron; Administració: Marek Vuiton; Contractació: Charlotte Auché, Ana Sala (IKEBANAH Artes Escénicas); Assistència a la producció: Margaux Létang; Producció executiva local: Ana Sala (IKEBANAH Artes Escénicas); Fotografia: Romain Etienne;
