Antígona, l'heroïna grega, es passeja per l'Atenes convulsa d'avui, es manifesta i participa en les protestes ciutadanes. S'indigna, potser.
Sovint, les històries que ens expliquen tenen més a veure amb la nostra realitat del que ens pensàvem. A la companyia Motus consideren que Antígona, l’heroïna que va enterrar el seu germà desobeint les ordres de Creont, té un punt de rebel·lia que la vincula als joves d’avui. I han creuat la seva història amb les mobilitzacions arran de la mort a mans de la policia del jove Alexandros-Andreas Grigoropoulos, Alexis, el 2008. Textos clàssics s’enllacen amb documents visuals i sonors enregistrats a l’Atenes dels nostres dies, sempre a la recerca de l’esperit d’Antígona en el món actual. Aquella «A» encerclada que hi ha pintada a la paret, és d’«Anarquia» o potser d’«Antígona»?
Juntament amb Too Late!, Alexis. Una tragedia greca és part de «Syrma Antigones», un projecte que dibuixa una cartografia imaginària del sentit de la revolta. L’heroïna de Sòfocles, en la versió de Bertold Brecht, ens guia per un itinerari durant el qual la companyia italiana aborda la qüestió de com transformar la indignació en acció. Antígona esdevé un símbol d’integritat i lluita contra el poder, una icona dels moviments de protesta que van començar a Grècia arran de la crisi econòmica europea.
Concepció i direcció: Daniela Nicolò, Enrico Casagrande; Intèrprets: Silvia Calderoni, Vladimir Aleksic, Benno Steinegger, Alexandra Sarantopoulou (amb la col·laboració de Michalis Traitsis i Giorgina Pilozzi) ; Assistència a la direcció: Nicolas Lehnebach; Dramatúrgia: Daniela Nicolò; Edició de vídeo: Enrico Casagrande; So: Andrea Comandini; Música: Pyrovolismos sto prosop, per The Boy. Al vídeo, Nikos, del Centro Libertario Nosotros, Stavros, de la banda Deux Ex Machina; Il·luminació i escenografia: Enrico Casagrande, Daniela Nicolò; Direcció tècnica: Valeria Foti; Producció executiva local: Factoria Escènica Internacional (FEI);