Nascut a Buenos Aires el 1948, Ricardo Szwarcer va ser triat en un concurs internacional convocat per substituir Borja Sitjà al capdavant del Festival de Barcelona Grec.
Szwarcer, llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Buenos Aires, s'havia donat a conèixer en la gestió del Teatro San Martín, el primer pas abans de fer-se càrrec el 1986 d'un dels teatres d'òpera i dansa més coneguts de Llatinoamèrica, el Teatro Colón.Allà va treballar primer com a director administratiu (1982-1986) i més tard com a director general (1986-1989), càrrecs en què va adquirir una gran experiència en la producció executiva d'espectacles. En aquells anys, LucianoPavarotti va fer la seva primera presentació a l'Argentina amb La Bohème i es va produir una difícilversió operístisca d'Ascensió i caigudade la ciutat de Mahagonny, de Kurt Weill, que es va veure al Luna Park de Buenos Aires.
El 1989 es va establir a Europa on, entre el 1990 i 1991, va ser director de producció de l'Opéra de Lille i,entre el 1991 i el 1999, director artístic. El teatre va haver de tancar el 1998 per tal d'emprendre una remodelació que no acabaria fins al 2003. En aquella època (1997), el teatre va obtenir una de les Victoires de la Musique a la millor producció lírica francesa per Pelléas et Mélisande de Claude Debussy.
A Londres va començar una nova etapa que el va portar a produir espectacles com ara Brasil brasileiro,un Fidelio de Loorin Mazel amb posada en escena de Georges Lavaudant, o diferents col·laboracions amb el violoncelista Mstislav Rostropovich, com ara Verdi Requiem, la Lady Macbeth de Mtsenk de Dmitri Shostakóvich o Romeo and Juliet de Prokofiev.
Brasil brasileiro, precisament, s'havia vist al Barcelona Teatre Musical, i Szwarcer ja tenia relacions amb la ciutat perquè havia col·laborat amb Borja Sitjà en el Festival de les Arts de Barcelona organitzat el 2004 amb motiu del Fòrum Universal de les Cultures.
Sota la direcció de Szwarcer, el Grec Festival de Barcelona s'ha obert a manifestacions escèniques procedents d'Àsia en un moment en què aquest continent adquireix cada cop més protagonisme en tots els camps. A més, s'ha potenciat el paper de la dansa, el circ i els espectacles familiars, s'han reforçat les relacions amb altres festivals europeus i s'han realitzat experiències fins aleshores inèdites en la història del festival, comproduir un espectacle d'òpera familiar amb teatres lírics de tot Espanya o produir un espectacle amb un teatre japonès. Però, especialment, s'ha intentat trobar nous públics amb propostes que van des de les destinades al públic familiar fins a les que han vinculat el festival amb experiències musicals d'avantguarda.
Nascut a Buenos Aires el 1948, Ricardo Szwarcer va ser triat en un concurs internacional convocat per substituir Borja Sitjà al capdavant del Festival de Barcelona Grec.
Szwarcer, llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Buenos Aires, s'havia donat a conèixer en la gestió del Teatro San Martín, el primer pas abans de fer-se càrrec el 1986 d'un dels teatres d'òpera i dansa més coneguts de Llatinoamèrica, el Teatro Colón.Allà va treballar primer com a director administratiu (1982-1986) i més tard com a director general (1986-1989), càrrecs en què va adquirir una gran experiència en la producció executiva d'espectacles. En aquells anys, LucianoPavarotti va fer la seva primera presentació a l'Argentina amb La Bohème i es va produir una difícilversió operístisca d'Ascensió i caigudade la ciutat de Mahagonny, de Kurt Weill, que es va veure al Luna Park de Buenos Aires.
El 1989 es va establir a Europa on, entre el 1990 i 1991, va ser director de producció de l'Opéra de Lille i,entre el 1991 i el 1999, director artístic. El teatre va haver de tancar el 1998 per tal d'emprendre una remodelació que no acabaria fins al 2003. En aquella època (1997), el teatre va obtenir una de les Victoires de la Musique a la millor producció lírica francesa per Pelléas et Mélisande de Claude Debussy.
A Londres va començar una nova etapa que el va portar a produir espectacles com ara Brasil brasileiro,un Fidelio de Loorin Mazel amb posada en escena de Georges Lavaudant, o diferents col·laboracions amb el violoncelista Mstislav Rostropovich, com ara Verdi Requiem, la Lady Macbeth de Mtsenk de Dmitri Shostakóvich o Romeo and Juliet de Prokofiev.
Brasil brasileiro, precisament, s'havia vist al Barcelona Teatre Musical, i Szwarcer ja tenia relacions amb la ciutat perquè havia col·laborat amb Borja Sitjà en el Festival de les Arts de Barcelona organitzat el 2004 amb motiu del Fòrum Universal de les Cultures.
Sota la direcció de Szwarcer, el Grec Festival de Barcelona s'ha obert a manifestacions escèniques procedents d'Àsia en un moment en què aquest continent adquireix cada cop més protagonisme en tots els camps. A més, s'ha potenciat el paper de la dansa, el circ i els espectacles familiars, s'han reforçat les relacions amb altres festivals europeus i s'han realitzat experiències fins aleshores inèdites en la història del festival, comproduir un espectacle d'òpera familiar amb teatres lírics de tot Espanya o produir un espectacle amb un teatre japonès. Però, especialment, s'ha intentat trobar nous públics amb propostes que van des de les destinades al públic familiar fins a les que han vinculat el festival amb experiències musicals d'avantguarda.
