Misterioses criatures rere la gúbia

L’il·lustrador Agustín Comotto utilitza la xilografia expressionista per al cartell de la quarta edició del 42, que barreja dracs auris, mars siderals, astronautes i antics déus

Narrador amb imatges, il·lustrador i historietista, Agustín Comotto és per al món dels gèneres fantàstics a Catalunya l’artífex de les portades del cicle de Terramar, d’Ursula K. Le Guin a Raig Verd, però també l’il·lustrador de les 20.000 leguas de viaje submarino, de Verne; La caída de la Casa Usher, de Poe, i de Coses aparentment intranscendents, de Pere Calders, a l’editorial Nórdica. Barceloní d’origen argentí, entusiasta de la literatura infantil i juvenil, i guanyador de premis com el d’“A la orilla del viento”, Comotto es distingeix pel fet d’introduir l’art narratiu visual en les seves propostes, i el cartell que ha ideat per a la quarta edició del Festival 42 no n’és cap excepció.

Així, la proposta destaca perquè planteja un misteri inquietant a partir de quatre elements del cartell, extensius a la resta de la imatge gràfica del festival:

- D’una banda, Comotto ha posat en el centre de la imatge, i al voltant del guarisme 42 que dona nom al festival, un esplèndid DRAC amb plomes, hereu de la cultura maia, que escup aigua i no foc, perquè és donador de vida i contenidor de tot el cicle del planeta representat. El drac, un dels eixos de la quarta edició del festival, presenta a més un cos auri que segueix la divina proporció de Fibonacci, present al cosmos i a la natura des de la forma de l’ADN fins a les espirals de les galàxies.

- De l’altra banda, en un mar hereu de la mateixa línia exploratòria que el va dur a incorporar la xilografia medieval en el discurs modern de la ciència-ficció i la fantasia de Le Guin, l’artista ha jugat amb el misteri de les aigües fossilitzades i ha introduït així les referències que van de la sequera a la ciutat marítima de Barcelona, i que també formen part enguany dels debats de l’esdeveniment.

- Sota l’empremta de la gúbia i l’efectiva gravació expressionista de la República de Weimar, a més, Comotto ha utilitzat una opció cromàtica basada en colors saturats d’alt contrast i, amb el suport del dissenyador Tono Cristòfol, també per una tipografia arrodonida que permet aproximar-se a la ciència-ficció més clàssica, subratllada en aquest cas per la presència d’un astronauta que explora el que podrien ser les ruïnes d’un planeta en extinció, i que algun cop va ser fèrtil.

- A la banda oposada, la presència inquietant de les restes d’una civilització perduda, simbolitzades amb un cap de gegant fossilitzat i mig sepultat a la sorra, convida l’espectador a preguntar-se què va passar mil·lennis enrere en aquest espai marcat per la fascinació i la decadència, sense saber si gràcies al poder del drac podria reviure en qualsevol moment. Aquesta invitació a la foscor ritual —molt lligada a eixos també del festival d’enguany com la mitologia i el folk horror— es converteix en la cirereta d’una proposta que no s’esgota pel que fa a la particularitat dels seus components, sinó que obliga l’observador a completar orgànicament el relat.

Aquesta és l’essència del 42, un festival que homenatja Douglas Adams amb la idea que calen menys respostes i millors preguntes, les que ens regalen els llibres i les imatges, aquest cop amb el guiatge del gran artista narratiu Agustín Comotto.