Com a gèneres, la ciència-ficció i la novel·la negra sempre han tingut punts en comú, com ara la crítica social o l’habilitat per fer reflexionar les lectores i els lectors sobre temes que ens afecten directament com a comunitat. Així doncs, l’aparició de títols que experimenten amb aquests dos gèneres i els entrellacen ha estat una constant que ara revifa especialment. Només en l’últim any podem trobar quatre exemples magnífics d’aquesta tendència, portats a terme amb habilitat per autors i autores de prestigi reconegut. És el cas d’Anna Maria Villalonga amb Encara maten els cavalls, un homenatge en clau futurista a la gran novel·la d’Horace McCoy Oi que maten els cavalls? (La Campana). No és l’única obra híbrida de la temporada: Joan Roca Navarro planteja, a Sota el fang (La Magrana), un misteri fosc on els paisatges del delta de l’Ebre es converteixen en autèntics protagonistes del relat. En la mateixa línia, Sergi Puertas aposta, a La cepa afgana en Barcelona (Pez de Plata), per una plaga distòpica ambientada en una Ciutat Comtal en quarantena i sota el deteriorament de tota civilització. Finalment, Jordi de Manuel, un habitual del joc entre  negror i distopia, ha fet un dels seus cims a Caront (Clandestina), a més d’haver coordinat la comentada antologia steampunk Vapor negre. Barcelona steampunk 1911.