Imaginar el futur

Un any més —i ja en van tres— la fàbrica de creació Fabra i Coats serà l'escenari del Festival 42, una de les apostes literàries més noves de la ciutat. És motiu de celebració constatar com aquest homenatge als gèneres fantàstics en totes les seves formes es consolida i creix edició rere edició. De fet, amb prop de dos-cents autors i autores convidats, al voltant de setanta activitats programades i una xifra d’assistents que voreja les vuit mil persones en cada cita, el Festival 42 s’ha convertit ja en un referent a escala nacional. 

Per això estem més que feliços de poder anunciar-ne una nova edició que, seguint la tradició, se celebrarà a principis del mes de novembre. Durant cinc dies, centenars d’autors i autores de renom en el panorama de gènere actual vindran a Barcelona per debatre sobre el passat, present i futur dels gèneres no mimètics. I és que, en aquesta ocasió, el festival ens interpel·la amb preguntes més directes que mai: com es vinculen passat, present i futur, tant a la ficció com a la realitat? Els relats que construïm al present poden convertir-se en auguris de futur? Podem prevenir els futurs distòpics anunciats per les obres de ciència-ficció? Som capaços d’apostar per les utopies? I de fer-les realitat?

Precisament aquesta dicotomia entre distopia i utopia serà un dels eixos centrals de la present edició del 42. En un panorama literari i audiovisual saturat de futurs apocalíptics, hi ha lloc per a la il·lusió? Podem somiar un demà millor? Ens cal fer-ho amb urgència? Són les distopies un crit contra un futur negre o una forma d’estancament social? Quin paper hi jugaran les intel·ligències artificials en aquesta equació? Les convidades i convidats al festival no ens donaran la resposta definitiva a aquestes qüestions, però sí que obriran nous camps de debat. Al cap i a la fi, aquest és l'objectiu principal de les ficcions de gènere, fer-nos reflexionar sobre nosaltres mateixos i sobre el nostre futur com a comunitat. Per això el festival no només es vincula a l’actualitat —literària i social— més que mai: també obre una finestra al món i convida tothom a mirar-hi i a participar-hi. 

Estem molt contents que el 42 connecti amb les lectores i lectors que segueixen amb interès les diverses vessants de la literatura no realista, però encara ens fa més feliços que, en el seu esforç per fomentar la lectura i la divulgació literària de gènere, arribi cada any a nous públics que mai abans s’havien acostat al fantàstic. No hem d’oblidar que la literatura no mimètica és ciència-ficció, però també fantasia, terror, realisme màgic, paròdia... i una infinitat de gèneres i subgèneres que responen a les preocupacions i anhels de la nostra societat. Aquesta és la seva gran virtut, de fet: la capacitat de connectar amb lectores i lectors de tot tipus.

Així, doncs, espero i desitjo que, un any més, us deixeu portar per aquesta celebració de la ficció i la narrativa en totes les seves vessants i que, mentre ho feu, pugueu imaginar un futur, més que mai, fantàstic.

Xavier Marcé, regidor de Cultura i Indústries Creatives

Els futurs que imaginem

Ja ho tenim tot a punt per a la tercera edició del Festival 42: del 8 al 12 de novembre i, com sempre, a la Fabra i Coats, a Barcelona.

Tres edicions, doncs, per a un Festival de Gèneres Fantàstics que enguany gira entorn de les tres dimensions temporals clàssiques: el passat, el present i el futur. Un tema clau, avui, dins i fora dels gèneres fantàstics. Perquè, cal admetre-ho, vivim una era en la qual analitzem l’endemà sense parar, jugant a la distopia, recreant futurs negres o apocalíptics, pensant en el planeta destruït, en les IA controlant el món, en l’economia al llindar del col·lapse, en tothom alienat per la tecnologia, a un pas de l’abisme.

Tanmateix hi ha qui creu que, de tant que hi insistim, de vegades freguem el ridícul, o coses pitjors. Davant l’abús de les distopies, doncs, s’ha produït una reacció, també dins i fora del gènere. I cada cop més obres i més veus demanen utopies, ni que siguin crítiques, futurs esperançadors que no renunciïn al conflicte inherent a tota narració. Demanen que l’esperança no sigui una forma d’ingenuïtat, que no hi guanyi sempre la por, que posem nom al capitalisme i reinventem alternatives. En l’actual ciència-ficció, aquestes vies les representen el hopepunk, el solarpunk, i a voltes el climapunk.

Però el debat va més enllà, i impregna tots els gèneres. I en ell, el 42 homenatja un cop més el seu nom i planteja, si no respostes, millors preguntes: existeixen futurs alternatius al desastre? Com s’hi arriba? Quina visió del present ens hi ha dut, aquí? I com es van llegir i es van revertir, en el passat, aquest tipus d’onades pessimistes? Què hi aporten, les veritats literàries, a l’era de les fake news? Quines tendències en parlen, dins i fora de la ficció, quins discursos, quins altaveus? Hi ha noves formes d’imaginar que no esperonin el control, l’individualisme, la desigualtat? Com afecta tot plegat al terror, a la fantasia o a la literatura juvenil? Hi estem fent prou cas, al que s’hi cou?

Amb una línia central i convidats de renom vinculats a aquesta qüestió, el Festival 42 del 2023 també obrirà altres àmbits temàtics, dels habituals, sobre la narrativa juvenil i el foment de la lectura, amb autors nacionals i internacionals de primera, a la divulgació dels clàssics, i del patrimoni propi i universal, amb homenatges i efemèrides que aniran de Michael Ende a Vicenç Pagès-Jordà, i de Jaume Fuster a Gilgamesh, a Star Trek, Les mil i una nits o el videojoc Zelda. Pòdcasts i noves narratives gòtiques, el paper del mar i la llengua als gèneres fantàstics, el new weird i el romantasy... El programa del festival tornarà a convocar més d’un centenar llarg de convidats per esdevenir, de nou, esdeveniment de referència per a qualsevol persona lectora, curiosa, aficionada o interessada en la imaginació literària. Ho demostren els 400 autors convidats fins ara, els 8.000 assistents del 2022, la gran expectació aixecada a la premsa, els mitjans i les xarxes, i les dotzenes d’entitats, esdeveniments i institucions que hi van col·laborar, incloent-hi, de manera destacada, les biblioteques i llibreries de la ciutat.

Hi ha altres mons, reals i fantàstics. I tots hi són, al 42. Tornem a somiar-los?

Ricard Ruiz Garzón, comissari del Festival 42