Mariana Enríquez, una de les veus més destacades de la narrativa argentina actual, fa terror. I, concretament, terror del bo, del millor, del que només en un gènere com aquest es pot arribar a fer. Fa més coses, per descomptat, i utilitza codis de dins i fora del gènere per obtenir, com pertoca, els millors resultats. El Festival 42 sempre ha estat, doncs, casa seva, i en aquesta tercera edició li ha posat la catifa vermella. No en va, i gràcies a obres com la immensa Nuestra parte de noche (Anagrama) o el corprenedor recull de relats Las cosas que perdimos en el fuego (Anagrama), Enríquez gaudeix del reconeixement internacional de crítica i públic i ha estat guardonada amb premis com l’Herralde, el Celsius o el Kelvin 505. Traduïda a més de vint-i-quatre llengües, l’autora aterra al Festival per fer un repàs a la seva trajectòria com a autora i al seu corpus literari, així com per compartir amb el públic la seva visió del terror actual tant en la literatura com fora; i, en aquest cas, ho farà acompanyada per l’especialista en gènere i crític mallorquí Nadal Suau, gran coneixedor de la seva obra.