La narrativa de gènere ens ajuda a interrogar-nos sobre aspectes que ens defineixen com a éssers humans. Potser per això la maternitat és un dels temes més recurrents en les incursions en els gèneres fantàstics  d’autors de prestigi reconegut dins la literatura realista. Donant-li la volta de formes inesperades i des de subgèneres antitètics, Martí Domínguez i Marta Marín-Dòmine acaben de guanyar dos dels premis més importants del país amb novel·les que  disseccionen la cara i la creu de la maternitat. Així, a Mater (premi Proa de novel·la), Domínguez ens ofereix un futur proper que reflexiona sobre la condició humana i que l’autor defineix com un “cant a la maternitat”.  En aquesta societat, la gestació es duu a terme fora del cos femení. Per això, quan la protagonista descobreix que està embarassada, decideix fugir i amagar-se en una petita colònia que es manté al marge dels progressos científics. Per la seva banda, a Diré que m’ho he inventat (premi Sant Joan BBVA de novel·la), Marín-Dòmine desafia els codis imposats a un amor que s’ha pretès des de sempre inqüestionable: aquell que es dona entre mare i filla. El resultat és una història íntima i alhora universal, amb tons gòtics: una lúcida reflexió sobre qui som i què transmetem. El periodista cultural Josep Lambies posarà fil a l’agulla en aquesta conversa sobre els interrogants més profunds de la condició humana.