Què busquen els nous autors de distopies? Són combatius, polítics, comercials? Què volen denunciar, quins referents tenen, volen canviar el món? Seguint un dels leitmotivs d’aquesta tercera edició del festival, contraposem utopies i distopies dins i fora de la ciència-ficció? Quatre noves veus del gènere han apostat fort per aquest subgènere en la seva primera aproximació a la novel·la. David Toses ho ha fet amb L’intacte (Spècula, 2023), un text a mig camí entre la distopia i el ciberpunk. Rubèn Suriñach i Mireia Lleó, en canvi, barregen ecologisme i apocalipsi en les seves novel·les: Suriñach presenta Tot era massa fràgil (Pol·len Edicions), una distopia hopepunk que explora els dilemes dels moviments socials, i Lleó aposta per Sota la cendra (Obscura), una obra distòpica juvenil on el canvi climàtic pren una importància central. Mariló Àlvarez, autora de la distopia juvenil sobre justícia social La primera onada (Bromera), de la qual acaba de publicar-ne la segona part, Insurgents (Bromera), serà l’encarregada de conduir la conversa.