IWASAKI, VOLPI I LA DESCENDÈNCIA DE POE
Amb títols com el ja clàssic Ajuar funerario (Páginas de Espuma), un homenatge a la literatura de terror i a la micronarrativa, el peruà Fernando Iwasaki va aconseguir concentrar en deu o dotze línies tots els calfreds, les nàusees i el desassossec del gènere de terror. Més extens habitualment, però també procliu al conte fantàstic, com ha demostrat recentment amb La paz de los sepulcros (Alrevés) o Enrabiados (Páginas de Espuma), el mexicà Jorge Volpi acostuma a dialogar amb Iwasaki, en públic i en privat, sobre les arrels de la seva passió. Recreant les seves converses de luxe, plenes de referents i de saviesa narrativa, tots dos es preguntaran, en aquesta sessió, com és possible que els fantasmes, els malsons, els ritus i les supersticions ens continuïn fent por al segle XXI. Entre tots dos, faran un repàs del terror i el fantàstic des dels relats d’Edgar Allan Poe fins a l’actualitat, i es postularan com a hereus d’aquesta tradició.