El manga i l’anime com a referents literaris
En els últims anys, el manga i l’anime s’han convertit en pilars fonamentals de la indústria de l’entreteniment a escala mundial. I són un format en el qual els gèneres fantàstics campen sense restriccions: cyberpunk, space opera, fantasia èpica, superherois, fantasia urbana, realisme màgic, terror, bizarro… La influència dels grans clàssics moderns dels gèneres fantàstics, tant literaris com cinematogràfics, hi són ben evidents en aquests llenguatges, i fins i tot se’n fan bandera, des de Miyazaki amb el Terramar de Le Guin, a les reinterpretacions lovecraftianes de Junji Ito o les aventures espacials a ritme de jazz de Cowboy Bebop. La popularitat del mangaanime és tal, però, que en l’actualitat ja s’ha donat l’efecte contrari i es comença a percebre la seva influència en la literatura contemporània. D’aquestes interferències recíproques, en parlaran Pablo Mallorquí, presentador del pòdcast Esperant el Cometa i expert en el món de la vinyeta japonesa; Isa J. González, autora de Regreso a Gaozu (Crononauta), una novel·la de space opera amb clara influència del moviment hopepunk, que dialoga amb mangues com Planetes; i també Edgar Cotes, autor d’Un àngel cruel (Spècula), llibre de terror sobrenatural ambientat a les Terres de Lleida que conflueix amb el tractament al·legòric de la depressió de Neon Genesis Evangelion.