La dicotomia entre distopia i utopia és un dels eixos centrals de la tercera edició del Festival 42. Explorarem aquest binarisme des de múltiples angles i vessants; en aquesta ocasió, ho fem a través de distopies atípiques, tant per l’autoria com pel contingut. Pere Antoni Pons, Ada Castells, Pere Gorgoll i Raül Garrigasait ofereixen quatre exemples de distopies molt literàries a través d’una incursió poc habitual en el gènere. A Contra el món (Empúries), Pons planteja un món on la serra de Tramuntana ha desaparegut de Mallorca, però tothom s’entesta a continuar vivint com si no hagués passat res.  Castells, a Solastàlgia (L’Altra Editorial), ens presenta una curiosa protagonista entestada a refundar l’edat mitjana amb tecnologia del segle XXI. També aborda la crisi planetària, però en clau paròdica, Pere Gorgoll en El dia que el món va fer un pet com un aglà (Amsterdam), guanyadora del premi Roc Boronat, una novel·la a mig camí entre el mite de la caverna de Plató i Un món feliç d’Aldous Huxley. Finalment, Garrigasait crea una atmosfera única, fosca, però també carregada d’humor i energia a Profecia (Edicions de 1984), un títol que parla de la força fecunda que hi ha en les coses que no dominem.