Quan pensem en la literatura àrab tendim a imaginar textos fabulosos plens d’éssers mitològics, amb djinns, genis i princeses. Clàssics com Les mil i una nits són els primers títols que ens vindran al cap si busquem obres que defineixen la tradició no realista del Magrib al Pròxim Orient, per no anar més lluny. Però els gèneres fantàstics als mons àrab i musulmà sempre han estat  molt més que això, i podem resseguir un fil conductor que ens porta dels textos clàssics que tots coneixem fins a propostes més actuals, com la guardonada i influent 2084: La fi del món, de l’algerià Boualem Sansal. Jugant amb totes dues dates simbòliques, i en una oportunitat única que, per fi, obre el 42 a tota la Mediterrània, en parlaran dos escriptors catalans ja consagrats i ben atents a aquestes tradicions, Saïd El Kadaoui i Youssef El Maimouni. De la seva mà, coneixerem la vinculació i els lligams entre la tradició àrab i l’europea i hi buscarem potser similituds, diferències i influències.