Lectors i escriptors saben que la manera en què es configura el relat que hom accepta sobre la realitat és clau, tant per construir una narració com per edificar una societat. De fet, moltes escriptores i escriptors se senten atrets pels gèneres no mimètics precisament per jugar amb els límits d’aquest relat i per provar de construir-ne de nous. Aquest és, precisament, el nucli d’Els fils del mar (Spècula, 2023), novel·la amb la qual Inés Macpherson explora les fronteres del relat heteropatriarcal en un entorn mític. Precisament, el mite és també una de les pedres angulars d’Una història és una pedra llançada al riu (Angle, 2023), on Mònica Batet fa servir el folklore i els contes populars per explicar-nos una història on cada lector pot reconèixer els personatges i la ciutat on viuen malgrat que cap d’ells no té nom. Marta R. Gustems, en canvi, opta a Endins (Pagès, 2022) per intercalar poesia i relats en una novel·la propera on s’interroga sobre els mites i els relats que construïm al voltant de la nostra intimitat, especialment aquella que ocorre en parella. Per últim, amb un to notablement irònic, Eva Espinosa ens planteja a Miràbilis (Males Herbes, 2023) una festa per als sentits amb rerefons metaliterari, un viatge paròdic i imaginatiu a la manera de Wes Anderson en una illa on les situacions rocambolesques i els personatges caricaturescos estan a l’ordre del dia.