Activitat

Jornades En transició – Ciutat

Pràctiques artístiques i espais socials
7 juliol, 2016 - 10:00 a 9 juliol, 2016 - 18:00

Debats, conferències, taules de treball, presentació de casos, ruta urbana, projecció documental.
7, 8 i 9 de juliol de 2016
Lloc: Fabra i Coats Centre d’Art Contemporani de Barcelona.

Aforament limitat. Inscripcions a: centredart@bcn.cat indicant TAULA(S) DE TREBALL i/o RUTA URBANA

En transició - ciutat són unes jornades que es desenvolupen amb l'objectiu de conèixer, compartir i debatre sobre plantejaments i projectes, que aborden la ciutat com articuladora d'espais dinàmics en constant tensió i modificació; i alhora, com espais on s'articula la creació col·lectiva que incideix en la transformació de la ciutat com a projecte. Durant tres dies, i a partir de conferències, debats, taules de treball, presentació de casos, un recorregut urbà i la projecció d'un documental, s'insistirà en com les pràctiques artístiques i els processos col·lectius poden activar estratègies d'innovació imprevisibles, que incideixen tant en l'ecosistema cultural com els contextos socials sobre els quals actuen.

Estar en transició és estar immers en un procés de trànsit que va d'un estat a un altre. No és encara el principi d'alguna cosa nova ni la fi d'alguna cosa obsoleta, és la condició poc articulada que insinua un canvi, una ruptura, una transformació, una evolució, una dissolució, una construcció, (...) en definitiva, una articulació diferent d'alguna cosa formulat en un estadi previ. La transició és la fase més creativa que conflueix en la provisionalitat evolutiva d'una mutació. La relació entre l'acció política i les pràctiques artístiques i culturals prenen forma a la ciutat mitjançant programes i l'ocupació d'espais i temps, que unes vegades parasiten i altres activen processos transitoris. El lloc en què prenen forma o es fan visibles aquestes configuracions híbrides, més o menys intangibles i sempre relacionals, és en l'espai públic.

El caràcter conflictiu i contradictori de l'espai públic exigeix que moltes persones interessades intervinguin en la seva reformulació, re-apropiació, reconstrucció i recreació. Perquè això es dugui a terme es requereix de la implicació personal i de l'articulació col·lectiva, que d'una manera formal o informal, els permeti desplegar amb tota la seva potencialitat la transformació de la ciutat com a espai del possible. A l'espai (públic) en transició conflueixen el conflicte i les relacions de poder, els desequilibris i les contradiccions socials, la trobada amb l'altre i l'aïllament, l'oci i l'especulació, la bellesa i la desolació, les oportunitats i les crisis . És l'espai de la diferència, de les relacions i de les emergències que fa de la ciutat un lloc en permanent estat d'ebullició, de construcció i de destrucció creativa. En transició- ciutat posa en diàleg escenaris que estan contribuint a la transformació de les ciutats i territoris des de diverses mirades i posicionaments, exemples de la transició contemporània que està tenint lloc en les maneres de producció i de participació activa de les persones en la configuració del espai públic i en la construcció contemporània de les ciutats. Múltiples mirades des de la relació entre espai artístic i espai social, lliurats en processos de transició.

imatge programa en transicio

'En transició - ciutat. Pràctiques artístiques i espais socials' es desenvolupa en el marc del programa Cohabitar Entre- de Fabra i Coats Centre d'Art Contemporani de Barcelona, - impulsat per Idensitat, LaFundició, Sinapsis i Transductores-, i del projecte ARTIZEN. European Initiative for Art and Citizen, que compta amb la participació de Dédale, Artart, Expeditio, ProstoRož, Transforma, Idensitat, Waag Society, Sinapolis.

 

PROGRAMA EN TRANSICIÓ-CIUTAT. Pràctiques artístiques i espais socials

7.07.2016 | JORNADES
17.00h. Conferència. Pràctiques artístiques i activisme polític. AltArt (Rarita Zbranca i Itsvan Szakats, Romania).

17.45h. Presentació de cas. Torre David, un estudi en el temps. Ángela Bonadies (Caracas).

18.30h. Debat (dins del cicle Habitacions Pròpies). Quí dissenya els territoris? Amb Azucena Klett, Ton Salvadó i Gràcia, cap a on vas? (Elisabeth Maluquer i Paula Martí). 

08.07.2016 | JORNADES
10.30h – 14.00h Taules de treball.
Taula 1. Pràctiques creatives i xarxes d’acció ciutadana en els barris. Amb Intermediae (China Cabrerizo, Madrid) i Espai Germanetes (Barcelona)
Taula 2. Noves tecnologies, exploració urbana i acció comunitària. Amb Hangar (Marta Gracia i Constelaciones, Barcelona) i Dédale (París).
Taula 3. Cartografiar els territoris. Aproximacions a Sant Andreu del Palomar. Amb Prostoroz (Alenka Korenjak, Ljubljana)

17.00h. Conferència. Autonomia i art de contexte. Jordi Claramonte (Madrid).

18.00h. - 20.00h. Presentació casos.
- Barris en crisi, Ruben Martínez (Barcelona)
- El Cabanyal, espai de resistència. Emilio Martínez/Maribel Domènech (Salvem el Cabanyal/València).
- Espais de codi obert, Ateneu Candela (Terrassa)
- Inventant espais per l'art, Montse Badia (Barcelona)
- Experiència Amárika,  Iñaki Larrimbe/Sonia Feligreras (Vitoria)

21:00 Pica-pica + PROJECCIÓ AUDIOVISUAL + cineforum
15 anys a Venus, de Mariona Giner i Sergi Pujolar (2015), durada: 81 min
Lloc: Fabra i Coats Centre d’Art Contemporani
Sinopsi: Pel·lícula documental que aborda la precarietat de l’habitatge al barri de La Mina. Part important d’aquest precarietat és el resultat directe de diverses actuacions urbanístiques que no s’han dut a terme, com l’enderrocament de l’edifici Venus. La pel·lícula dóna a conèixer aquesta situació a través de dues històries personals i la participación de veïnes i veïns, representants de l’administració i diversos experts.
Abans de la projecció hi haurà un pica pica al centre d’Art

09.07.2016| RUTA URBANA
10.00h – 13.00h Cartografia sensible. Records, malsons i Brossa
La Mina i La Catalana en col·laboració amb desdelamina.net (David Picó), Dédale i diversos agents del territori.
Lloc de sortida: Metro Besòs Mar

13.30h Vermouth.

CV PARTICIPANTS

AltArt promou l’impacte de la cultura en el desenvolupament social a través de la recerca, els debats, els intercanvis i el treball en polítiques públiques. Els seus projectes inclouen el desenvolupament de plataformes interactives, intervencions artístiques en l’espai públic, esdeveniments que exploren noves dimensions culturals a través de l’ús d’internet i les noves tecnologies, tallers, exposicions, esdeveniments artístics en viu, etc.

Prostoroz es forma l’any 2004 a Ljubljana com un projecte a llarg termini per a cultivar l’espai públic, en el qual intenten desenvolupar metodologies per a activar i arreglar espais degradats als centres urbans amb el suport d’agents locals. A través dels seus projectes, volen educar i encoratjar els residents locals per a què participin activament en el planejament dels espais públics.

Dédale és una associació francesa per a la recerca i la producció que es centra en les relacions entre cultura, noves tecnologies i innovació social.

Ton Salvadó és Director de Model Urbà dins l’Àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona. Arquitecte, docent i part de l’estudi STEM Arquitectes SCP.

Azucena Klett és assessora de l’Àrea de Cultura i Esports de l’Ajuntament de Madrid, anteriorment, responsable de programació d’Intermediae Matadero (Madrid), espai de producció de projectes artístics basats en l’experimentació i l’aprenentatge compartit.

Gràcia, cap a on vas? Plataforma veïnal que s’ha organitzat al barri de Gràcia de Barcelona per a defensar un model on la vida del veïnat sigui més important que els interessos econòmics. Intervindran Elisabeth Maluquer i Paula Martí.

Ángela Bonadies és arquitecta i artista veneçolana, que desenvolupa projectes a través de la fotografia i el vídeo. Ha exposat, entre d’altres, al Periférico Caracas Arte Contemporáneo; ArtRio Solo Projects, Río de Janeiro; Empty Quarter, Dubai; Bod-CorpBanca, Caracas; Arco40, Madrid; Centro Cultural Chacao, Caracas; Oficina #1, Caracas; Museo de Bellas Artes, Caracas; Canal Isabel II, Madrid; Sala Mendoza, Caracas; PhotoEspaña; Fundació Joan Miró.

China Cabrerizo és doctora en Geografia i Tècnica Urbanista, compagina la recerca amb la pràctica professional de geografia. Participa activament en pràctiques ciutadanes alternatives i en espais de pensament crític sobre noves formes de planificació territorial i urbanística més equitatives, sostenibles i amb un major protagonisme ciutadà.

Germanetes és un solar reactivat al barri de l’Esquerra de l’Eixample de Barcelona, gestionat col·lectivament com a espai de trobada per a la transformació social i ambiental del barri, i representa una oportunitat de reapropiació de l’espai públic urbà i d’autogestió de forma col·lectiva i no mercantilista.

Hangar és un centre obert per a la recerca i la producció artística que dóna suport a creadors i artistes a Barcelona. La missió d’Hangar és recolzar als creadors en totes les fases del procés de producció de les arts visuals, i contribuir a la millor consecució de cadascun dels seus projectes. Amb la participació de Marta Gracia.

Jordi Claramonte és professor a la Facultat de Filosofia de la UNED. Durant aquests anys, ha combinat la feina com a investigador en l’àrea de l’Estètica i la Teoria de les Arts amb freqüents incursions al terreny de l’art més contextualitzat en termes socials i polítics. Alguna cosa d’aquesta doble militància es veu en la seva col·laboració en invents com La Fiambrera Obrera, SCCPP.org o la CSA La Tabacalera, de Madrid.

Barris i crisi és un projecte de recerca sobre dinàmiques de segregació urbana i innovació social davant la crisi que diagnostica els efectes i les conseqüències socials de la crisi, i també les respostes que s’hi estan donant des dels barris. Amb la participació de Ruben Martínez.

Salvem el Cabanyal és una plataforma ciutadana que es crea per a oposar-se al pla urbanístic que amenaça el barri del Cabanyal des de l’any 1998. Amb la participació d’Emilio Martínez i Maribel Domènech.

L’Ateneu Candela és un centre social de Terrassa (Barcelona), un espai obert a la ciutat i a la seva gent, un punt de trobada d’iniciatives ciutadanes, d’activitat i de producció de cultura i de comunitat. És un lloc en la ciutat per a la conquesta de nous drets socials. Un centre social amb dinàmiques de codi obert, node d’una àmplia xarxa de persones i centres socials.

Montse Badia és crítica d’art i comissària d’exposicions. Ha col·laborat en diversas publicaciones especializadas como Transversal, arts.zin, Untitled (Londres), Nu: The Nordic Art Review (Estocolmo), Tema Celeste (Milán), ARCO y Bonart. Ha comissariat exposicions a De Appel Foundation (Amsterdam), Apex Art (Nueva York), Künstlerhaus Bethanien (Berlín), Fundació Joan Miró, MACBA i Fundació “la Caixa” (Barcelona). Comissària associada a l’Espai 13 de la Fundació Miró i al Centro d’Arts Santa Mònica, actualment és co-directora d’A*Desk. Instituto Independiente de Crítica y Arte Contemporáneo i directora artística de Cal Cego. Colección de arte contemporáneo. Membre del comitè assessor de la Fundación Yaxs.

Desdelamina.net és un projecte de dinamització comunitària que neix al 2003. Es tracta d’un canal de promoció de la vida al barri, on les entitats que hi treballen i la gent que hi viu puguin participar en el seu desenvolupament. La seva finalitat és la de crear una xarxa ciutadana del barri de La Mina on els veïns i veïnes puguin informar-se, informar i opinar d'aquells fets que els incumbeixen, les entitats puguin oferir informació i canals de participació i la gent de fora del barri pugui tenir una visió més aproximada a la realitat del barri i de la seva gent, fugint de prejudicis.

Mariona Giner i Sergi Pujolar són els realitzadors del documental '15 anys a Venus'. Després d’un contacte previ de Mariona amb el barri de La Mina sorgeix la col·laboració amb Sergi Pujolar i ambdós emprenen l’aventura del projecte documental ’15 anys a Venus’ on s'han submergit durant gairebé un any en la realitat de la Mina. Mariona Giner és fotògrafa i des del 2013 és docent de tallers de fotografía per a personas en procés d’ inserció socio-laboral. Sergi Pujolar és col·laborador del mitjà de comunicació La Directa.

Assemblea Amarika va ser un col·lectiu de creadors, artistes i persones relacionades social i/o laboralment amb el món de l'art i la cultura obert i plural en què van tenir cabuda els agents socials vinculats a les pràctiques culturals contemporànies. Va ser un projecte independent que pretenia desenvolupar i incentivar la creació artística dins de la comunitat local buscant la dignificació del seu medi professional.

Programació