Aquest curs va estar a punt de titular-se La trama no és important però després vaig pensar que posar aquesta maleïda paraula –trama– al títol era donar-li una importància que, al capdavall, no es mereix. Trama, estructura… res. Bajanades. No ens hem de preocupar d’això, sinó del que hi ha darrere d’això. Ja ho diu Eduardo de Filippo: “Busca la vida i trobaràs la forma; busca la forma i trobaràs la mort.”

El mètode del curs serà senzill, com senzill és el procés d’escriptura (d’un petit diàleg, d’una escena, d’un acte, de tota una obra). A través de l’anàlisi en profunditat d’unes obres determinades de grans autors de teatre i directors de cinema fonamentals, entrarem en conceptes com ‘temporalitat’, ‘suspens’, ‘subtext’, ‘subtrama’ o ‘concisió narrativa’ –o d’altres més esotèrics com ‘amenaça’, ‘miralls’, ‘vertigen’, ‘preguntes sense resposta’ o ‘històries ocultes’– i els exercitarem per descobrir camins nous, camins insospitats que ens portaran al (re)descobriment de les pulsions internes de les paraules, de les accions. Parlarem, analitzarem, escriurem i, sobretot, posarem en pràctica les escenes o petites obres que haurem anat creant. Posar en pràctica, llençar-se a l’abisme, veure com altres cossos i altres veus comencen a dir en veu alta aquelles taques negres que han aparegut al full blanc és fonamental per a l’escriptura dramàtica. Perquè el teatre s’escriu per ser dit i vist, per ser literatura oral, gestual.

La paraula bajanada és una bona paraula. Una paraula que defineix el propòsit d’aquest curs. I és que escriure teatre, avui dia, al segle XXI, no és ben mirat una bona bajanada?