Ciutat Cuidadora

En aquesta segona part del cicle Mar de fons explorarem la relació de l’ésser humà amb els mars i oceans, apuntant algunes de les investigacions que han permès conèixer les aigües marines amb més profunditat i també els esforços que s’estan fent per poder preservar-ne la biodiversitat i patrimoni.

Cicle coordinat per Jordi Canal-Soler.

Activitat en el marc de la Regata Cultural, Obre en una finestra nova amb motiu de la Copa Amèrica 2024.

Un oceà, diferents perspectives

Dimarts, 8 d’octubre, a les 18.30 h, a la B. Montserrat Abelló. A càrrec de Noemí Fuster, Doctora en Microbiologia i investigadora a l’ICM-CSIC

Per al 2030, la Unió Europea ha establert la Missió “Restaurar els nostres oceans i aigües”. Però, l’oceà representa el mateix per a totes les persones del món? Cada cultura té una percepció diferent de l’oceà i per això cal aproximar-se a aquesta missió, que hauria de ser mundial, des de les diferents perspectives amb què l’oceà és contemplat. I és que, quin impacte té l’oceà en les nostres vides? Influeix en les nostres emocions? En aquesta conferència també veurem quin potencial té l’oceà en la nostra societat actual, com aprofitar-lo i uns quants casos d’èxit. 

L’oceà com a organisme planetari

Dijous, 10 d’octubre, a les 18.30 h, a la B. Vila de Gràcia - Rosa M. Arquimbau. A càrrec de Josep Lluís Pelegrí, oceanògraf i professor d’investigació a l’ICM-CSIC.    

L’oceà no sols conté tota la matèria i els processos responsables de la vida que coneixem sinó que, a més, esdevé un organisme viu planetari. Josep Lluís Pelegrí estudia la circulació oceànica i la seva influència sobre el metabolisme planetari a moltes i diverses escales espacials i temporals. Considera la Terra com a ésser viu, un sistema complex optimitzat del qual formem part i al qual cal escoltar i estimar, especialment en aquests temps de canvi global i climàtic. Ha dirigit més de 20 tesis doctorals, publicat 150 articles científics i editat 4 llibres, i ha participat en nombroses campanyes oceanogràfiques.

Les grans exploracions a l’Antàrtida i la ciència

Dimarts, 15 d’octubre, a les 18.30 h, a la B. Vilapicina i la Torre Llobeta - Carmen Laforet. A càrrec de Javier Cacho, ex-cap de la Base Antártica Española (BAE) Juan Carlos I. Escriptor, divulgador i explorador.

S’anomena edat heroica de l’exploració antàrtica el període comprès entre les acaballes del segle XIX i la mort de Shackleton el 1922. En aquestes poques dècades, el continent blanc va deixar de ser una empresa comercial per a caçadors de foques i balenes per convertir-se en objecte d’interès per a la ciència i l’exploració geogràfica. És també l’època de la mítica carrera al Pol Sud i de les grans exploracions, que potser han eclipsat la tasca científica que en aquestes expedicions es van dur a terme. Farem un recorregut per aquestes aventures èpiques, comentant especialment la tasca científica que van dur a terme, utilitzant en molts casos les tecnologies més modernes del moment.

El Pailebot Santa Eulàlia, un veler històric

Dimecres, 16 d’octubre, a les 18.30 h, a la B. Barceloneta – La Fraternitat. A càrrec de Francisco Pacheco, patró del Santa Eulàlia.

La preservació marina també engloba els vaixells històrics que han solcat els mars. A casa nostra en tenim un de ben simbòlic: el Pailebot Santa Eulàlia, un veler de tres pals construït el 1919 que es dedicà sobretot a la navegació de cabotatge i que, des de 1997, forma part del Museu Marítim de Barcelona (MMB). Des de 2006, Francisco Pacheco ha estat el patró del Santa Eulàlia i en aquesta conferència ens explicarà la seva història, les navegacions, el manteniment, les tripulacions, la conservació i la gestió, no només del pailebot Santa Eulàlia, sinó també d’altres embarcacions que gestiona el MMB.

Parlem amb Philip Hoare

Dilluns 21 d’octubre, a les 18.30 h, a la B. Poblenou – Manuel Arranz.

Durant segles, el mar va ser misteri i fascinació, un espai ple d’incerteses, però també de vida. Font d’inspiració, metàfora de la vida i dels horitzons, espai de viatges exteriors i interiors, entre d’altres. Philip Hoare s’ha endinsat entre les ones del mar per explorar el que l’habita, el que hem imaginat, que hem dibuixat, que hem somiat. A través de tres llibres, ofereix un viatge fascinant en què trobem història i històries, literatura, art, ciència i una mirada apassionada pel gran blau que tindrem el plaer de compartir en aquest diàleg al voltant de la seva obra. Philip Hoare conversa amb Inés Macpherson.

Reserves marines: les guardianes dels nostres oceans

Dimarts, 22 d’octubre, ales 18.30 h, a la B. Gabriel García Márquez. A càrrec d’ Eva Álvarez, oceanògrafa i cineasta, fundadora de BlueGreen Vision.

Les reserves marines s’estan convertint en refugis vitals per a la biodiversitat oceànica. A Catalunya tenim diverses reserves marines: Cap de Creus, Illes Medes, Ses Negres, la reserva marina d’interès pesquer Masia Blanca, entre d’altres, i en aquesta conferència explorarem com aquestes àrees protegides ajuden a restaurar els ecosistemes marins, augmenten la resiliència al canvi climàtic i beneficien tant la vida marina com les comunitats humanes.

Vegetació i deserts submarins

Dilluns, 28 d’octubre, a les 18.30 h, a la B. Les Corts – Miquel Llongueras. A càrrec de Jordi Boada, investigador al CEAB-CSIC

Els boscos i prats de grans algues i plantes submarines són indrets imprescindibles per a gran part de la biodiversitat de les nostres costes. L’espècie més important al litoral català és la posidònia, una planta marina allargada que forma praderies que serveixen de base per al descans i cria de diverses espècies de peixos, però també com a embornal de diòxid de carboni i com a protecció de l’erosió costera causada per les tempestes. Jordi Boada ha estat estudiant aquests prats per entendre la proliferació dels deserts submarins, zones de roca pelada on abans hi havia boscos de macroalgues i plantes que ara han desaparegut.

Cetacis a la costa catalana

Dijous, 31 d’octubre, a les 18.30 h, a la B. Sagrada Família - Josep M. Ainaud de Lasarte. A càrrec de Clàudia Auladell, biòloga ambiental, especialista en cetacis

Quan es pensa en balenes i dofins, hi sol venir associada la visió de mars llunyans i remots, però a les nostres costes també hi tenim cetacis. Clàudia Auladell, experta en aquests mamífers marins, ens explicarà quins cetacis hi tenim i podem arribar a veure a la costa catalana. Veurem quines característiques té cada espècie i, sobretot, què hem de fer si ens en trobem al mar. A més veurem com a exemple el resum de dades de cetacis recollits per l’Associació Noa18nusos els últims cinc anys al canyó submarí de la Fonera, entre Palamós i