Exposició 'Viladecans Cartells'
Horaris
| Dies | Hores | Preus | Observacions | |
|---|---|---|---|---|
|
Dimarts, dijous, divendres i dissabtes excepte 5 gener |
de 10:00 h a 19:00 h |
Entrada general: 6 €
Reduïda: 4 € - majors de 65 anys - pensionistes - titulars Carnet Jove - titulars carnet d'estudiant internacional - posseidors carnet de família nombrosa o monoparental - grups no turístics de més de 10 persones Combinada (col·lecció permanent + exposició temporal): - general: 8 € - reduïda: 6 € Exposició temporal: - general: 4 € - reduïda: 3 € Gratuït: - primer diumenge de mes - menors 16 anys - persones a l'atur - persones amb discapacitat acreditada - grups estudiants acompanyats professor - personal docent - membres ICOM - amics del Museu - 11 i 12 de febrer (Santa Eulàlia) . 23 d'abril (Sant Jordi) - 18 de maig (Dia Internacional dels Museus) - 11 de setembre (Diada Nacional de Catalunya) - 24 de setembre (la Mercè) |
Es recomana adquirir les entrades en línia a través del web del museu. També s'ha de fer quan l'entrada sigui gratuïta o d'accés lliure. L'entrada es tanca 30 minuts abans |
|
|
Dimecres |
de 10:00 h a 20:00 h |
|||
|
Diumenge i festius |
de 10:00 h a 14:30 h |
Museu d'Història de Catalunya
- Adreça:
- Plaça de Pau Vila, 3
- Districte:
- Ciutat Vella
- Barri:
- la Barceloneta
- Població:
- Barcelona
Des de finals dels anys seixanta, la trajectòria artística de Joan-Pere Viladecans ha estat vinculada als moviments socials i culturals de Catalunya. Ha fet més de cent cartells per a pel·lícules i obres de teatre, llibres i festivals de poesia, en favor de l’oficialitat del català i dels drets humans. Ha col·laborat amb entitats i associacions. Ha celebrat la continuïtat de projectes de país en el camp del coneixement, la comunicació i la cultura popular. Cada exposició de Viladecans ha estat acompanyada d’un cartell que és una obra única.
Aquesta exposició recull tots els cartells de Viladecans, els llibres d’artista i les col·laboracions editorials. Ens acosta el seu llenguatge simbòlic i poètic i en mostra l’evolució en diferents etapes. I, per damunt de tot, transmet un missatge desinhibit i estimulant sobre els valors col·lectius i el compromís amb la cultura.
“En definitiva, l’art en realitat no és altra cosa que animar en el seu sentit estricte, o sigui: donar vida. Amb perdó: més pedagogia i menys laments. Així doncs: el final de la cultura? Impossible, l’home i el seu existir són història, creació, imaginació... i cultura.”