L’Ajuntament destinarà 3,5 M€ a desplegar aquest mandat 16 unitats territorials que donaran servei a 300.000 persones i que arrenquen aquest mes de maig als barris de Vilapicina, Provençals del Poblenou, la Marina de Port i el Congrés i els Indians.
“VilaVeïna. Posant la vida al centre” és el nom amb el qual l’Ajuntament de Barcelona ha batejat un dels projectes més ambiciosos en relació a les cures a la ciutat. La iniciativa desplegarà durant aquest mandat 16 unitats territorials que disposaran d’un espai físic des del qual donar resposta a les necessitats vinculades a la cura que tingui el veïnat.
Cadascuna d’aquestes unitats territorials atendrà una població d’entre 10.000 i 30.000 habitants, que disposaran d’un espai de referència obert al conjunt de la ciutadania, a prop de casa, i centrat en la tasca de les cures i les necessitats que puguin derivar-se. Les primeres 16 unitats territorials engloben una població d’uns 300.000 habitants i estaran distribuïdes per tota la ciutat. En una primera fase, aquest mateix mes de maig, es desplegaran les primeres quatre oficines als barris de Vilapicina (Nou Barris), Provençals del Poblenou (Sant Martí), la Marina de Port (Sants-Montjuïc) i el Congrés i els Indians (Sant Andreu). Durant l’any 2022 es desenvoluparà la segona fase amb la incorporació de 12 VilaVeïnes més i, segons els càlculs de l’Ajuntament, la ciutat podria quedar totalment coberta durant els següents anys implementant al voltant de 115 experiències similars que convertirien Barcelona en la primera ciutat del món en promoure la cura des d’un àmbit comunitari i de proximitat.
Millorar la qualitat de vida a partir d’una millor coordinació dels serveis i recursos
El projecte VilaVeïna té un pressupost inicial de 3,5 milions d’euros i s’adreça al conjunt de la població que viu al territori. Tot i així, se centrarà principalment en la infància i les persones grans, perquè és en aquestes edats en què les cures agafen especial importància. També en les persones cuidadores, que majoritàriament són dones, tant si fan la seva tasca de manera remunerada com si no. L’objectiu és millorar el benestar i la qualitat de vida de la ciutadania a partir d’una millor coordinació dels serveis i recursos del territori, la qual cosa permetrà afrontar amb més eficiència i anticipació els canvis demogràfics i socials de la ciutat que es produiran durant els propers anys. Reconèixer la centralitat de les cures en el sosteniment de la vida i afavorir el sorgiments de comunitats que es cuiden, al costat de casa, és igualment la inspiració de VilaVeïna.
Disseny d’un espai públic més proper amb una visió feminista i de les cures
La persona que visqui dins d’una VilaVeïna tindrà en un territori abastable a peu un equip i un espai de referència que no només disposaran de la informació sobre el conjunt de serveis que ja existeixen a la ciutat i oferiran atenció directa, sinó que també actuaran com a agents clau per al desplegament d’un seguit de serveis i accions noves, com per exemple com per exemple espais de criança compartida, un grup de suport emocional i espais de respir per a persones que cuiden, suport per a projectes comunitaris de cura que facilitin l’organització col·lectiva, així com assessorament legal i laboral per a treballadores de la llar i de les cures.
Així doncs, cada Vila Veïna tindrà una cartera de serveis compartida entre tots els territoris, però també tindrà elements propis segons les seves singularitats, perquè la voluntat és igualment afavorir l’autoorganització ciutadana. No només això, l’objectiu és que cadascuna d’aquestes oficines, amb la participació veïnal, elaborin també plans de millora de l’espai públic més proper per incorporar la visió feminista i de les cures en sentit ampli. És a dir, dissenyar la Barcelona del futur també a nivell físic per fer una ciutat més amable i preparada per cuidar i rebre cures en l’entorn més proper a casa. Això suposa, a la pràctica, la implantació d’una Superilla a cadascun dels barris.
Aprofitar casos d’èxit per ampliar i aterrar als territoris
El projecte VilaVeïna s’inspira en projectes pioners que s’han posat en marxa durant els últims anys a la ciutat, com per exemple el Banc del Moviment, el centre Barcelona Cuida, el projecte Concilia de canguratge municipal, el desplegament de les superilles del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) o bé l’Estratègia contra la Soledat no volguda, amb la voluntat d’anar més enllà per acabar d’aterrar-los en un espai de màxima proximitat. De fet, els aprenentatges previs han estat bàsics per acabar de definir un projecte que, amb el temps, aspira a revertir les actuals desigualtats existents pel que fa a la provisió de la cura, així com promoure una major coresponsabilitat, dignificar la tasca de les persones cuidadores, afavorir el sorgiment d’espais de treball compartit entre professionals, serveis, entitats i ciutadania, o bé impulsar una major sensibilització al voltant del reconeixement i centralitat social d’aquesta tasca.
Les primeres 16 VilaVeïnes, que estaran desplegades durant aquest mandat, s’han definit en base a un índex compost de vulnerabilitat social que ha tingut en compte el volum de persones de 75 anys o més que viuen soles, la població de 0 a 2 anys que no està matriculada a cap escola bressol o bé que la renda mitjana per persona i població sigui inferior als 7.500 euros anuals, tot plegat amb la correcció que suposa incorporar d’entrada una part de les superilles del SAD que ja funcionen actualment o bé facilitar una distribució territorial més equitativa.