Gairebé un centenar de persones es van reunir a la sala d’actes del Museu Picasso, el 26 d’octubre, per celebrar un acte amb motiu del Dia Internacional de les Cures i el Suport, sota el lema “A Barcelona, cuidem a qui cuida”.
Persones cuidadores familiars, treballadores de la llar i les cures i professionals d’entitats de l’àmbit es van reunir en un esdeveniment significatiu, emotiu i reivindicatiu per posar en valor el paper fonamental de les cures. L’objectiu va ser trobar-nos per seguir donant visibilitat i força a les cures com a pilar essencial del benestar col·lectiu, recordant que qui cuida també necessita ser cuidat i que cal defensar-ne els seus drets.
Us convidem a consultar l’àlbum fotogràfic per reviure els moments més destacats i repassar els continguts clau d’aquesta jornada tan especial.
La presentació de la regidora
En el seu discurs inaugural, la regidora de Salut, Persones amb Discapacitat i Estratègia contra la Soledat, Sra. Marta Villanueva Cendán, va voler “retre homenatge als milers de persones cuidadores de la nostra ciutat, majoritàriament dones, moltes vegades migrants i racialitzades, que tenen cura de persones malaltes, amb autonomia funcional reduïda o en situació de dependència i discapacitat”.
Villanueva va afegir que “des de l’Ajuntament continuarem treballant per transformar les relacions socials i econòmiques que defineixen l’organització de la cura, incorporant la perspectiva de gènere, els principis de la no discriminació i l’enfocament basat en drets humans”.
Podeu llegir la nota de premsa sencera.
La conferència experta
Sílvia Bofill Poch, antropòloga, professional de la Universitat de Barcelona i membre de la Xarxa pel Dret a la Cura, ens va motivar a la reflexió amb les seves inspiradores paraules.
Aquí teniu un resum de la seva intervenció:
La cura és un dret humà fonamental que hauria de ser reconegut a la Constitució. Totes les persones necessitem cura en algun moment de la vida, i també podem ser cuidadores d’altres. Aquest dret implica rebre i donar cura de manera justa i digna, sense que això empobreixi o afecti negativament les persones que cuiden.
Tot i ser essencial per a la vida, la cura no té valor. Són sobretot les dones les que cuiden, sovint sense sou o amb salaris baixos i poques garanties laborals, ja sigui en l’àmbit familiar o professional. Durant la pandèmia, moltes cuidadores van arriscar-se per atendre persones vulnerables, però el seu treball no va rebre el mateix reconeixement que altres sectors essencials. A més, la manca de suport públic fa que les cuidadores familiars sovint carreguin soles amb una gran càrrega i responsabilitat.
Les polítiques de cura, fragmentades i insuficients, no resolen les necessitats actuals, i les normatives disperses dificulten una resposta integral. Per això, la Xarxa pel Dret a la Cura, formada per acadèmiques, professionals i activistes, impulsa el reconeixement de la cura com a dret fonamental i defensa un Sistema Nacional de Cura, públic i universal, com la sanitat o l’educació. És urgent i necessari un canvi de model per garantir que cuidar sigui una responsabilitat compartida, amb serveis accessibles per a les persones cuidades i condicions dignes per a les persones que cuiden.
Les cures a l’escena
La Xixa va utilitzar la metodologia del Teatre Fòrum per abordar un dels conflictes més habituals entre famílies cuidadores: la situació d’unes filles i un fill que es veuen amb el dilema de com ajudar la mare, que ja no pot continuar cuidant el pare. La posada en escena va incloure una entrevista a una cuidadora professional, afegint una visió més directa de la realitat de les persones cuidadores i les treballadores de la llar i les cures.
Amb la proposta interactiva i participativa de les actrius i els actors de La Xixa, el públic es va implicar activament, creant-se un espai de confiança i llibertat on totes les veus van tenir la possibilitat de sorgir, ser escoltades i visibilitzades. Durant la sessió, unes 15 persones del públic van agafar el micròfon per compartir les seves reflexions i experiències, i més se n’hi haurien sumat si hi hagués hagut temps. En aquest entorn segur, dues persones van pujar a escena per proposar solucions i modificar el curs de l’escena, generant un moment de reflexió col·lectiva i empoderament sobre el paper de les cures dins les famílies i la comunitat.
Un recurs per a persones cuidadores
Assumpta Soler Farràs, responsable del Programa de Cures de la Direcció de Serveis de Salut i Cures de l’Ajuntament de Barcelona, va presentar dos vídeos del telèfon de suport emocional i psicològic, un recurs de la Targeta Cuidadora per a les persones cuidadores familiars i treballadores de la llar i les cures.
Podeu consultar el vídeo del Telèfon de suport emocional de la Targeta Cuidadora (treballadors/es de la llar i les cures) i el vídeo Telèfon de suport emocional de la Targeta Cuidadora (familiars cuidadors/es).
La veu de joves cuidadors
La Georgina Avilés Sarrias, el Sergio López Gómez i la Dani Ramírez Morales, van cloure la jornada amb els seus emotius i valents testimonis com a joves cuidadors.
Van transmetre el poder transformador de les cures i la importància de donar veu a les persones que cuiden en silenci. També van reivindicar el suport necessari per a les cuidadores joves, que sovint han d’assumir aquesta tasca de forma prematura, compaginant-la amb els estudis i la vida personal, fet que comporta moltes dificultats. Us convidem a llegir el seu manifest.