El Dia Internacional de l’Educació és una ocasió que ens convida a reflexionar sobre el paper essencial de l’educació en el desenvolupament de les persones i en la construcció de societats més justes i inclusives.
Per a les persones cuidadores, l’educació pren un valor especial, ja que esdevé una eina clau per empoderar-se, reconèixer la importància de la seva tasca i millorar el benestar emocional.
Amb motiu d’aquesta jornada, parlem amb Marta Carrillo, educadora emocional i per al benestar, especialitzada en capacitació, educació i entrenament en intel·ligència emocional, cofundadora i consultora a Cultura Emocional Pública i formadora del taller “Eines per viure amb benestar emocional”, adreçat a persones cuidadores, tant familiars com treballadors i treballadores de la llar i les cures. La conversa amb ella ens ajudarà a aprofundir en la importància de l’educació emocional i el reconeixement de les cures en la nostra societat.
- Què és l’educació emocional i com pot ajudar a les persones cuidadores en el seu dia a dia?
És el procés d’aprendre a reconèixer, entendre i gestionar les pròpies emocions, per saber generar-nos relacions positives tant amb nosaltres mateixes/os com amb les altres persones.
Promou el benestar personal i social, desenvolupant habilitats per a la vida com l’autoconsciència, l’autoregulació i la comunicació efectiva i afectiva.
- Quins beneficis poden tenir les persones cuidadores que participen en el taller de gestió emocional?
Com que portem ja dues edicions, ara em puc permetre parlar dels beneficis que ja han obtingut, amb paraules de les mateixes assistents, que han manifestat millores en el seu estat emocional diari, haver obtingut recursos i eines per gestionar de manera més saludable certes situacions del seu rol de cuidadores que abans les sobrepassaven, i haver après a comunicar-se amb més assertivitat i a posar límits. També moltes s’han desfet del feixuc sentiment de culpa!
- Com treballeu per ensenyar a gestionar les emocions, i com ho apliqueu en l’àmbit de les cures?
A l’inici vam posar les bases del reconeixement i l’autoreconeixement de la importància i la vàlua de la seva tasca. Després, es van donar permís per reconèixer que el seu rol, malgrat que el porten endavant amb molt d’amor, està ple de reptes i situacions emocionals molt complexes i de vegades contradictòries.
Amb això com a base, vam posar en comú, entre tots i totes, les situacions que més càrrega emocional i dificultat de gestió comporten, i vam vertebrar i dedicar cada sessió a una d’aquestes situacions, oferint, practicant i integrant a la seva vida diversos recursos per gestionar-les de manera més favorable i saludable.
La trobada i suport col·lectiu entre persones en situacions similars i la profunda comprensió entre elles que sovint no troben enlloc fa la resta.
- Per què és important que les persones cuidadores aprenguin a gestionar les seves emocions? Com facilita la relació amb les persones cuidades?
Perquè això els hi permet afrontar millor les situacions constants d’estrès i angoixa, i evitar el seu propi desgast emocional.
Al grup ja hem après que per cuidar bé t’has de cuidar tu primer/a per no emmalaltir o defallir. Com als avions, que en cas d’emergència t’has de posar primer tu la màscara d’oxigen.
Aquesta bona gestió emocional influeix positivament en la qualitat de les cures, afavorint una relació més efectiva, serena i compassiva amb les persones a qui cuiden. L’empatia no l’esmento perquè en tenen de sobres!
- Quines dificultats emocionals solen tenir les persones cuidadores i quines eines les poden ajudar a superar-les?
Angoixa i preocupació constants; manca o nivells molt baixos d’autoestima; tristesa o depressió; enuig, irritació, ràbia, ira; manca de motivació o pèrdua d’il·lusió; sentiments profunds d’impotència i frustració; pèrdua d’espais i temps propis; soledat i manca de suport de l’entorn; culpa…
A les sessions treballem en dues línies: posem en comú i compartim eines i recursos que ja tenen, i després ho reforcem amb una proposta de noves eines que convido a practicar i integrar al seu repertori i al seu dia a dia.
I l’altra eina importantíssima és la xarxa que hem anat construint: un grup de WhatsApp on poder, entre sessions, donar i rebre suport i on compartim recursos emocionals de tota mena que ens puguin ser útils: activitats, entitats de suport, jornades, articles, bibliografia, etc.
Amb tot això, pas a pas hem anat construint una “farmaciola emocional” molt ben equipada!
- Per què creus que iniciatives com la Targeta Cuidadora són importants per al benestar emocional de les persones cuidadores?
Perquè sense algú que hi cregui i ho faci realitat dins les administracions i diferents entitats, això mai no arribaria a les persones que tant ho necessiten.
Perquè sense aquesta iniciativa, aquestes persones continuarien en l’anonimat i sense més recursos que els propis, que a causa de la nul·la educació emocional que hem rebut, són molt escassos.
Perquè la iniciativa de la Targeta Cuidadora ha posat sobre la taula un problema social sempre silenciat, que té arrels molt profundes i que alhora sosté la societat. I no només està observant i posant nom i dades al problema, sinó que també està construint i aportant solucions.
- Què podem fer per donar més visibilitat a la tasca de cuidar, sobretot en el Dia Internacional de l’Educació?
Si m’ho permets, faig al·lusió a les vostres pròpies paraules a l’inici de l’entrevista: “per a les persones cuidadores, l’educació pren un valor especial, ja que esdevé una eina clau per empoderar-se”.
Donar visibilitat és fer valer, i ser valorades i valorats ens empodera.
Aquesta mateixa entrevista i altres similars, parlar a tots els mitjans possibles, a les xarxes socials, iniciatives com la celebració del Dia Mundial de les Cures i el Suport, com va fer l’equip de la Targeta Cuidadora, ja són grans passos endavant que sumen i van generant aquesta visibilització i sensibilització.
I un cop generada, que des de les administracions no decaigui, ben al contrari, que s’estengui l’exemple i es vagi fent extensiu a altres ciutats i municipis.
- Què diries a una persona cuidadora per animar-la a participar en el taller de gestió emocional?
Que es doni el permís, que decideixi dedicar-se un temps molt merescut per a ella, i que ho provi. Segons la nostra experiència, quedarà enganxada!
I si té dubtes, que pregunti a qualsevol de les persones que ja han assistit o que assisteixen de manera habitual… elles i ells tenen els testimonis més genuïns sobre el que passa i el que vivim durant aquestes sessions.