La crisi econòmica derivada de la pandèmia ha fet caure el 2020 la construcció d’habitatge a l’àrea metropolitana en un 23%, excepte a Barcelona ciutat, on s’ha sostingut gràcies a l’increment del 108% de l’habitatge protegit.
Segons l’informe anual d’anàlisi del sector de l’habitatge de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (O-HB), actualment a la ciutat hi ha al voltant de 2.300 habitatges en obres o a prop d’iniciar-les, la gran majoria, un 80%, de lloguer social i assequible, i la resta amb diverses fórmules, com la cessió d’ús i dret de superfície, per garantir-ne també la titularitat pública i evitar que, en el futur, es puguin vendre i privatitzar, i que s’emmarquen en l’estratègia per incrementar i consolidar el parc públic.
Aquesta estratègia va en sintonia amb la tendència del règim de tinença dels habitatges, ja que en el període 2018-2019 a la ciutat un 38,4% de les llars tenien règim de lloguer (enfront del 28,5% del 2001) i, a la resta de l’àrea metropolitana, un 23,4% (enfront del 12% del 2001). A més, s’ha reduït el nombre de llars amb hipoteca: el 16,7% a Barcelona (17,7% el 2016) i el 25,5% a l’àrea metropolitana (28,4% el 2016).
La renda de la població i el cost de l’habitatge
D’altra banda, la diferència entre el poder adquisitiu de les famílies i els preus del lloguer continua eixamplant-se. Mentre que la renda de la població barcelonina va experimentar un descens molt notable durant el 2020 a causa de la pandèmia, al voltant del 14%, els preus del lloguer només es van reduir de manera lleu, un 1,4%. Així mateix, l’esforç econòmic que han de fer les persones o famílies llogateres és molt alt: mentre que a Barcelona i l’àrea metropolitana han de destinar al lloguer el 40,5% del total dels ingressos, al global de l’Estat aquest percentatge és el 32,1%, i baixa fins al 24,9% en la mitjana de tota la Unió Europea.
L’informe analitza també com s’aborda l’emergència habitacional a través dels resultats dels instruments de les administracions per garantir el dret a l’habitatge digne a les persones que, malgrat les negociacions amb la propietat, han hagut de deixar l’habitatge o es troben en situacions de vulnerabilitat social. En aquest sentit, la Unitat Antidesnonaments de la ciutat ha mediat, des que es va crear, el 2016, en més de 10.000 desnonaments, i entre el 18 de gener i el 28 de febrer de 2020 s’han aconseguit evitar el 77% dels desnonaments de famílies vulnerables gràcies a acords de mediació, suspensions o pròrrogues.