La calor intensa i prolongada pot afectar la salut, especialment de la gent gran, les persones amb discapacitat o amb dificultats de mobilitat, aquelles amb malalties cròniques i els infants. És important estar atents a aquests grups vulnerables i prendre mesures per mantenir-nos frescos i segurs durant els dies calorosos.
Parlem amb Mar Campanero i Sala, cap del Departament d’Acció Climàtica i Territori de l’Oficina de Canvi Climàtic i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Barcelona, sobre la xarxa de refugis climàtics de Barcelona i les accions que es duen a terme des de l’Ajuntament per mitigar els efectes de les onades de calor.
Què són exactament els refugis climàtics i quin paper tenen en la protecció de la salut de les persones vulnerables?
Els refugis climàtics són espais per protegir-se de la calor o el fred excessius, per exemple, quan no es disposa de confort tèrmic adequat a casa, mentre mantenen el seu ús habitual.
Poden ser interiors com equipaments (biblioteques, centres cívics, museus…) i també exteriors com parcs, jardins, patis d’escola o escola bressol i interiors d’illa. Als espais interiors amb climatització, es recomana mantenir una temperatura amb climatització de 26 graus durant el període de calor i de 21 graus durant el període de fred. Tenen una zona d’estada i la majoria disposen d’un punt d’aigua per beure. Als espais exteriors hi ha bona cobertura d’ombra i fonts de beure. Tots els refugis són gratuïts excepte les piscines municipals, que tenen preus públics fixats i ajuts per accedir-hi.
Actualment la majoria d’espais interiors estan activats tot l’any, i els exteriors s’activen només durant la temporada de calor.
Els refugis estan especialment recomanats per a persones vulnerables a les temperatures extremes,: nadons, gent gran o persones amb malalties cròniques sempre que no necessitin atenció mèdica.
Com poden identifica els refugis climàtics més propers les persones cuidadores i accedir-hi? Quins són els horaris d’obertura dels refugis climàtics i on estan ubicats?
Per tal de conèixer la ubicació i els horaris d’obertura dels refugis climàtics disponibles, tota la ciutadania té a la seva disposició diversos recursos: el mapa de del web de refugis climàtics , fullets i cartells amb mapes per cada districte distribuïts des de diferents espais de la ciutat (centres d’atenció primària, mercats municipals, equipaments públics….), o bé trucant al 010. Aquest any com a novetat també s’incorporen a l’aplicació “Barcelona a la butxaca”. Els refugis climàtics no obren cada dia tot l’estiu en els mateixos horaris, sinó que són espais amb diferents horaris d’obertura que garanteixen una bona cobertura territorial i horària durant les setmanes de més calor, per això és important consultar els horaris d’obertura dels espais abans d’accedir a qualsevol refugi.
Com poden preparar-se millor les persones cuidadores per a les onades de calor i utilitzar els refugis climàtics de manera efectiva? Hi ha algun tipus de formació o informació disponible per a les persones cuidadores sobre com utilitzar adequadament els refugis climàtics?
Des de l’Oficina de Canvi Climàtic i Sostenibilitat de l’Ajuntament cada any, des de fa ja quatre anys, s’ofereixen sessions de formació a professionals del sector de les cures sobre pobresa energètica i resiliència climàtica, a través de les quals es proporciona també informació sobre la xarxa de refugis climàtics. A través d’aquestes sessions es pretén que les persones voluntàries i professionals que treballen amb persones vulnerables, puguin detectar també situacions de pobresa energètica i vulnerabilitat a la calor, comunicar els riscos associats a altes temperatures per a la salut, promoure mesures de protecció i millora del confort tèrmic a l’interior de la llar, així com vincular a aquestes persones amb els punts d’assessorament energètic, els refugis climàtics, i els diversos serveis disponibles.
Quines altres mesures recomanen per protegir les persones vulnerables durant onades de calor, a part d’utilitzar els refugis climàtics?
Alguns consells per fer front a la calor dins de casa són abaixar les persianes de les finestres durant les hores de sol i obrir les finestres durant la nit; sempre que sigui possible, obrir les finestres per aconseguir ventilació creuada; refrescar-se sovint amb dutxes o tovalloles humitejades d’aigua, tenint en compte sempre les recomanacions d’estalvi d’aigua per la sequera; quedar-se a les habitacions més fresques; utilitzar algun tipus de mecanisme per millorar el confort tèrmic, com ventalls o ventilació creuada dins de casa, i ventiladors de suport o aire condicionat quan faci falta i es pugui; beure aigua, fins i tot sense set, i evitar les begudes alcohòliques; prioritzar els àpats lleugers i evitar els menjars calents i els molt calòrics.
Per evitar la calor al carrer és important portar gorra, barret o paraigua; utilitzar roba lleugera (com la de cotó), de colors clars i que no sigui ajustada; portar aigua i beure sovint (sobretot els infants i les persones grans); mullar-se una mica la cara i fins i tot la roba; durant les hores de més calor (al migdia) evitar sortir al carrer, i si s’ha de sortir, triar les rutes amb més ombra; hidratar els animals de companyia i no treure’ls a passejar en les hores de més sol; evitar els trajectes amb cotxe durant les hores de més sol i reduir l’activitat física.
Com és la xarxa de refugis actualment? Quants espais inclou i quina cobertura proporciona?
Aquest 2024 la xarxa està configurada per més de 350 espais i equipaments, uns 120 més que l’any passat. Entre les novetats d’enguany destaca la incorporació a la xarxa d’alguns mercats municipals, espais d’altres administracions —com la Universitat de Barcelona—, o alguns de privats que s’han sumat per primera vegada a la xarxa de refugis climàtics de Barcelona, com alguns centres comercials. Actualment la xarxa comprèn, doncs, 104 equipaments de proximitat, 52 biblioteques, 46 parcs i jardins, 44 piscines municipals, 23 complexos esportius, 18 interiors d’illa, 17 mercats municipals, 11 museus, 9 patis d’escola, 8 patis d’escola bressol, 7 centres de culte, 4 entitats culturals, 3 equipaments ambientals i 2 centres comercials, entre altres.
Amb la nova distribució d’aquest any s’aconsegueix que el 98% de la població tingui un refugi climàtic a menys de 10 minuts de casa i el 68%, a menys de 5 minuts. Els diumenges d’agost (que són els dies en què més equipaments tanquen) el 89% de la població té un refugi a menys de 10 minuts caminant des de casa i un 45% en té un a menys de 5 minuts.
Hi ha previst augmentar el nombre de refugis climàtics de la ciutat i prendre mesures per millorar-ne l’accés?
L’objectiu de la ciutat, recollit al Pla d’emergència climàtica de Barcelona, és que l’any 2030 el 100% de la ciutadania tingui un espai d’aquest tipus a menys de 5 minuts de casa a peu. Per tant, es treballa per ampliar progressivament la cobertura territorial, dedicant un especial esforç a aquelles zones i barris amb una cobertura més baixa.
Per augmentar la notorietat de la xarxa també es van introduint millores en l’estratègia de comunicació, per tal que la ciutadania, i sobretot els grups més vulnerables a la calor, cada vegada tingui un millor i més ampli coneixement i pugui accedir més fàcilment a aquests espais.