La iniciativa té per objectiu conscienciar sobre la importància de les cures i el suport i la seva contribució clau a l’assoliment de la igualtat de gènere i la sostenibilitat de les nostres societats i economies.
Parlem amb Facundo Chávez, assessor en discapacitat i drets humans de l’Oficina de l’Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Drets Humans sobre l’origen i els objectius d’aquesta efemèride.
Com s’origina la proposta de promoure el Dia Internacional de les Cures i el Suport? Ens pots explicar breument quins són els principals objectius d’aquesta iniciativa?
L’agenda de cures i suports ja existeix en el marc dels objectius de desenvolupament sostenible, en l’objectiu 5.4. Tanmateix, va estar invisibilitzat a escala internacional fins a la pandèmia de covid-19. Amb l’objectiu de revertir aquesta situació, i amb el lideratge d’Espanya i Xile, un grup de països van promoure la Resolució 77/317 de l’Assemblea General de l’ONU, que proclama el 29 d’octubre com el dia internacional de les cures i el suport.
Si bé aquestes resolucions solen ser procedimentals, aquesta té bastant contingut substantiu. En breu, reconeix la feina no remunerada i l’impacte desproporcionat en les dones i les pobres condicions de treballadores i treballadors del sector, incloses les persones treballadores migrants; fa una crida perquè es promoguin i es protegeixin eficaçment els drets humans de les dones, els infants, les persones amb discapacitat i les persones grans; reconeix el suport com una eina central de la vida independent en la comunitat de les persones grans i amb discapacitat i reivindica que s’implementin mesures legals i serveis a la llar i la comunitat per empoderar aquestes poblacions i garantir-ne l’autonomia; reconeix els diversos contextos culturals i demana que es tinguin en compte en el desenvolupament de sistemes de cures i suports, i convida els estats a observar-los, entre altres consideracions
Segons l’Organització Internacional del Treball, el 2015, hi havia 2.100 milions de persones necessitades de cures. D’aquí al 2030 es preveu que el nombre de receptors de cures ascendeixi a 2.300 milions de persones. Només a la ciutat de Barcelona s’estima que actualment hi ha 355.000 persones que en cuiden d’altres de manera intensiva. Els governs estan preparats per assumir aquesta necessitat de cures?
No. La crisi de les cures i el suport requereix solucions sistèmiques. Molts països tenen pràctiques aïllades, les quals contribueixen a reduir o reconèixer la cura i el suport, però solen ser insuficients. Les pràctiques pel que fa a la discapacitat o orientades a les persones grans, majoritàriament, no estan en línia amb els drets humans d’aquestes poblacions que estan institucionalitzades en centres d’atenció social o a les seves pròpies llars. Això ha de canviar. Hi ha mesures concretes que els estats poden adoptar per establir sistemes integrals de suport i cures: sistemes de governança que facilitin la coordinació intersectorial i el monitoratge de polítiques; mesures que reconeguin la feina de cura i suport no remunerat, principalment fet per dones i nenes, i la millora de condicions laborals en el sector; implementació d’infraestructura i sistemes de protecció social que redueixin el temps de cura, com tecnologies de suport, serveis de suport com l’assistència personal, transport accessible, habitatge i suports a la llar, telecures, entre altres; establir mecanismes de compensació de costos, com transferències de l’Estat, subsidis, compensacions tributàries, entre altres.
La desigualtat de gènere és present en molts àmbits de la nostra societat. En el cas de les cures directes, no remunerades, les xifres parlen per si soles: les dones fan el 76,2% de tota la feina de cures no remunerada, 3,2 vegades més temps que els homes, fet que repercuteix directament en la seva salut i la seva incorporació al món laboral. Com plantegen les Nacions Unides poder avançar en l’equiparació d’aquestes xifres?
Principalment amb el lideratge d’ONU Dones, ONU Drets Humans, UNICEF i l’OIT. Aquests organismes han desenvolupat múltiples guies i donen assistència tècnica a països que estan desenvolupant polítiques per atendre la crisi de les cures. L’Oficina de Drets Humans, per exemple, està treballant en eines d’autoavaluació de polítiques públiques pel que fa a suports i cures, i promou una perspectiva interseccional en el sistema internacional. Mentre l’agenda compta amb un ampli desenvolupament des d’una perspectiva de gènere, les perspectives d’edat, discapacitat i migració encara són minoritàries.
Quant a les tasques de cura remunerades, l’economia de la cura creix a mesura que augmenta la demanda de serveis de cura de persones grans i dependents. Genera i generarà un gran nombre de llocs de treball. Malauradament, la feina en el sector de les cures a tot el món se segueix caracteritzant per una profunda feminització i una presència molt significativa de dones migrades, així com per l’alta precarietat laboral que pateixen les treballadores, degut en part al fet que, en la majoria dels casos, es duu a terme de manera informal. El Dia Internacional de les Cures i el Suport també busca reduir aquesta desigualtat?
Sí, el Dia Internacional de les Cures i el Suport té per objectiu visibilitzar aquestes qüestions. La feminització de la cura i el suport és un problema, ja que perpetua estereotips de gènere. Alhora, és una font important de treball de dones. Les tasques de cures han de distribuir-se millor entre homes i dones, i les condicions laborals i salarials han de millorar-se també per generar incentius i reconèixer la tasca essencial de la reproducció de les nostres societats. És important comprendre que tota la societat es beneficia d’aquestes tasques i aquest reconeixement ha de ser degudament remunerat. La representació de persones treballadores de cures i suport, incloent-hi les persones migrants, en la presa de decisions i el disseny de sistemes integrals de cures i suport és clau. És important involucrar els usuaris d’aquests serveis, els infants, les persones amb discapacitat i les persones grans, no només per reconèixer la seva dignitat i drets, sinó també per aconseguir sistemes eficients i desitjats.
La Targeta Cuidadora és una iniciativa pionera a la ciutat de Barcelona, dissenyada de forma conjunta i col·laborativa amb entitats, professionals i familiars i pensada per acompanyar les persones que cuiden la ciutat, a través de recursos i serveis per facilitar i reconèixer-ne la tasca. Com valores el projecte? Coneixes propostes similars en altres ciutats?
Cuidar els qui cuiden és sempre important. Si bé no puc opinar sobre els resultats de la iniciativa, ja que no els he estudiat, sí que puc assegurar que els objectius que persegueix estan en línia amb el reconeixement de les tasques de cures i de suports, i que contribueixen a reduir l’impacte de les tasques de cura no remunerades. No hem trobat pràctiques iguals que la Targeta Cuidadora. Algunes pràctiques amb característiques similars existeixen a Bogotà, Colòmbia, on el Sistema de Cura del Districte ofereix serveis propers mitjançant les Manzanas del Cuidado. Nicaragua i Mèxic també ofereixen programes similars per donar suport a les cuidadores.
La commemoració del Dia Internacional de les Cures i el Suport vol reconèixer també que el suport és part essencial de la capacitat de viure de manera independent, i vol posar el focus en la importància d’augmentar la resiliència de les persones d’edat, persones amb discapacitat i persones que viuen amb problemes de salut mental, i reforçar la protecció jurídica i social. Explica’ns una mica més sobre aquesta reivindicació.
És fonamental reconèixer que els models tradicionals de cures, sorgits en la postguerra, es van imposar en les poblacions destinatàries, incloses les dones, les persones amb discapacitat i persones grans i infants, cosa que va resultar en sistemes que no atenien adequadament les seves necessitats i, en alguns casos, van conduir a violacions de drets humans, com la institucionalització. Per a moltes persones amb discapacitat, el terme cura té una connotació negativa, ja que suggereix una relació desigual de poder. En canvi, prefereixen utilitzar el terme suports, que emfatitza l’autonomia, el control i l’elecció en la recepció d’assistència. La referència a suport reconeix aquesta perspectiva i 40 anys d’activisme de les persones amb discapacitat, i els dona veu en la discussió, i alhora evita la substitució de les seves veus.
El 3 de desembre se celebra el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, on la ciutat de Barcelona si suma amb el lema “Som diversitat. Construïm Barcelona”. Quins són els principals objectius de la celebració d’aquest any?
L’ONU Drets Humans està celebrant els 75 anys de la Declaració universal dels drets humans i un dels focus seran els sistemes de suports i cures. Aquest any mantindrem aquesta perspectiva també per al Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat amb el doble objectiu de difondre l’agenda de suports i cures en la població amb discapacitat i de recordar la importància d’incloure-hi les persones amb discapacitat i els seus drets.
Tal com ens comentes, aquest mes de desembre se celebra el 75è aniversari de la Declaració universal dels drets humans (DUDH). Com a assessor en discapacitat i drets humans de l’Oficina de l’Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Drets Humans, com valores la commemoració?
La Declaració universal de drets humans (DUDH) continua sent essencial per forjar un consens sobre els valors compartits en les societats que aspirem a construir. Hem de perseverar en aquest camí, encara que no sigui fàcil, ja que condueix a un entorn que promou el desenvolupament tant individual com col·lectiu en les nostres societats. La DUDH ens recorda els consensos aconseguits en una època d’alta polarització i ens brinda esperança per construir-los novament en l’actualitat. Si ho vam aconseguir en el passat, podem fer-ho avui.
Per a mi, és un recordatori de la nostra humanitat compartida i de la nostra capacitat de tirar endavant com a espècie basada en l’acompanyament, el suport i la cura que ens donem les unes a les altres, com a persones, comunitats i Estat.
I finalment desitges aportar alguna altra consideració per acabar aquesta entrevista?
Agraeixo aquesta entrevista i la invitació a celebrar el Dia Internacional de les Cures i el Suport a Barcelona. És important recordar la importància de treballar junts per desenvolupar sistemes de suport i cura que atenguin les perspectives de gènere, discapacitat, edat i migració en les nostres societats. Continuem treballant en aquesta direcció!