L’augment de l’esperança de vida, els canvis en les pautes reproductives i l’evolució de l’estructura familiar han incrementat la demanda de cures en el nostre país, i s’hi haurà de donar resposta. Calen polítiques públiques orientades a crear una nova economia i una nova ètica de les cures, i un entorn social, cultural i urbanístic orientat a facilitar-les. El dossier “La ciutat de les cures” del número 122 de la revista Barcelona Metròpolis recull propostes en aquest sentit per superar la crisi de les cures i impulsar una ciutat que prioritzi la vida.
Durant molt de temps, les tasques que sostenen la vida han recaigut sobre les famílies i particularment sobre les dones. I ara, cada cop més, recauen sobre treballadores de la llar, moltes de les quals són immigrants, en molts casos obligades a exercir en condicions precàries i, fins i tot, d’economia submergida. La crisi de la covid-19 ha posat de manifest la gran fragilitat del nostre sistema d’atenció a la dependència.
El dossier del número 122 de Barcelona Metròpolis, titulat “La ciutat de les cures”, recull, d’una banda, totes les xifres i els canvis que ha experimentat la piràmide demogràfica i que confirmen que ens trobem davant d’una crisi de les cures o d’una revolució, segons com es miri, que ens empeny a buscar alternatives per atendre les necessitats de la població en les successives etapes vitals.
Lourdes Beneria obre el dossier i explica que les cures han existit sempre com a treball fonamental de les dones, un treball que n’ha endarrerit o dificultat l’accés al mercat laboral, i la pandèmia ho ha fet més evident. L’ètica de les cures i la justícia social són els temes que aborden Victòria Camps i Marian Barnes, respectivament. Ambdues constaten que les cures són tant un dret com un deure, que impliquen les persones que les donen i les que les reben, i que cal plantejar-les des de les polítiques públiques i des de la justícia.
La baixa natalitat i l’alta supervivència condicionen l’envelliment de la població. Aquest canvi en la demografia passa de ser analitzat com una crisi demogràfica a ser considerat una revolució reproductiva. Aquesta és la visió de Raquel Martínez Buján, que explica tot el que en podem aprendre per replantejar el model de les cures. Dolors Comas d’Argemir també complementa l’article anterior donant les raons per les quals, al seu parer, cal canviar el model d’atenció a la dependència.
Tanquen el dossier tres articles que expliquen tres propostes concretes: Blanca Valdivia, des de l’urbanisme, explica com transformar l’espai per prioritzar la vida; Lluís Torrens explica el projecte municipal Vila Veïna, que neix per construir entorns en què la cura no es visqui en soledat sinó en comunitat, i Laura Peracaula Basagaña i Tomàs Llompart i Coll, codirectors de Suara Cooperativa, aposten per l’economia social, que prioritza les persones per damunt del capital.
En definitiva, “cuidar ha de ser una responsabilitat de tots”, com apunta Milagros Pérez Oliva, directora de Barcelona Metròpolis en el seu editorial.
Vida, feines i salut
“La majoria d’arquitectes no som elit ni còmplices de l’especulació.” Són paraules de Carme Pinós, una arquitecta que ha obert camí i que va compartir la seva primera etapa professional amb el també arquitecte Enric Miralles. Va fundar el seu propi estudi el 1991, quan les dones eren l’excepció dins de l’arquitectura. Núria Moliner entrevista Carme Pinós ara que acaba de rebre el Premi Nacional d’Arquitectura 2021 i segueixen interessant-li totes les escales, perquè l’arquitectura és a tot arreu i fa ciutat. I, sobretot, com diu ella, perquè l’arquitectura “no és feina, és viure”. L’altra entrevista del número 122 de Barcelona Metròpolis la trobem al plec de cultura. Oriol Puig Taulé ha parlat amb la dramaturga, directora i psicòloga Clàudia Cedó, que crea històries amb rigor i compromís, com Síndrome de gel que acaba d’estrenar al Teatre Lliure.
A la secció “Visions urbanes”, l’article “Arts digitals a Barcelona: la gran embranzida” és un ampli reportatge d’Anna Pérez Martí que presenta el bon moment que viuen els estudis barcelonins de creació audiovisual. D’altra banda, les dades recollides a la secció “Barcelona en dades”, sota el títol “La salut més enllà de la covid-19”, posen de manifest que hi ha molta feina pendent per recuperar la capacitat del sistema sanitari. Tanquem el número amb el relat “El miracle”, que aquest cop signa Melcior Comes.
El sector editorial viu un moment esperançador, ja que la pandèmia ha estat un moment de recuperació de les vendes en el món del llibre. Però també s’obren interrogants sobre els nous hàbits dels lectors i les lectores. Per això, el debat de cultura vol respondre la pregunta “Cap on va el mercat editorial?”.
A les pàgines de cultura, també hi trobareu la ressenya del llibre Un trajecte pels feminismes fílmics, de Marta Selva i Anna Solà, fundadores de la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona, que celebra els seus 30 anys.
Pel que fa a la part més visual de la revista, Maria Contreras Coll mostra el seu reportatge fotogràfic “Dones que trenquen barreres”, un recorregut per molts dels treballs que ha documentat arreu del món per donar visibilitat a les dones i els seus drets. La portada i les il·lustracions són obra de l’artista Margarita Castaño.