L’OMS defineix la salut mental com un estat de benestar físic, mental, emocional i social determinat per la interacció de la persona amb la societat. Des de la perspectiva moderna, s’entén que no hi ha salut sense salut mental i, com en la salut física, no n’hi ha prou amb l’absència de malaltia.
El dret a la salut mental depèn de la no-discriminació i el gaudi de tots els altres drets humans. La discriminació per qualsevol motiu, tant dins com fora de l’àmbit de la salut mental, és alhora causa i conseqüència d’una salut mental deficient. No hi pot haver bona salut mental sense drets humans.
En conseqüència, l’atenció a la salut mental s’ha de fer des d’un enfocament de drets. Per aconseguir-ho, és fonamental tenir en compte els següents factors clau que dignifiquen la vida:
– Dignitat i autonomia: els serveis d’atenció a la salut mental han d’estar concebuts per recollir les demandes i necessitats de la persona afectada, així com per respectar la seva confidencialitat i facultar-la per controlar la seva salut i benestar. S’ha d’oferir un suport adequat perquè prengui decisions independents i informades sobre la seva vida.
– Inclusió social: assegurar els vincles interpersonals, comunitaris i amb la societat és un determinant psicosocial essencial de la salut mental.
– Participació: la qualitat, accessibilitat i disponibilitat dels serveis millora significativament amb la participació efectiva de les persones amb problemes de salut mental.
– Comunicació: calen mètodes i xarxes de comunicació diversos i multifacètics per oferir l’escolta necessària en els processos de curació i atenció de crisis.
– Igualtat i no-discriminació: respectar la diversitat amb què els éssers humans processen i experimenten la vida és fonamental per posar fi a la discriminació. També és necessari per facilitar l’equitat en la prestació de serveis de salut mental.
– Adequada i de qualitat: els serveis han de ser respectuosos amb l’ètica mèdica, inclòs el principi segons el qual “el primer de tot és no fer mal”, ser culturalment apropiats i sensibles a les especificitats de gènere i als cicles de vida. La dependència excessiva de les intervencions farmacològiques és incompatible amb la prestació d’una atenció de qualitat.
Com afecten les discriminacions la salut mental?
La relatora especial sobre el dret de totes les persones a la salut física i mental proposa la igualtat substantiva com a via per fer operatiu el dret a la salut. També reconeix la importància del profund impacte de les opressions sistèmiques en la salut mental i adverteix que les dades disponibles semblen ser només la punta de l’iceberg.
L’Agència Europea pels Drets Fonamentals ha identificat que un 71% de les dones i un 51% dels homes que han sofert violència racista han experimentat problemes psicològics a conseqüència d’aquesta.
L’Enquesta de relacions veïnals i convivència (ECAMB) mostra que les persones que han sofert discriminació per malaltia o discapacitat, orientació sexual, identitat de gènere o racisme són les que manifesten major afectació psicològica.
A continuació, compartim algunes de les consideracions sobre l’impacte de les discriminacions en la salut mental que explica la Taula d’Entitats amb Servei d’Atenció a Víctimes de Discriminació (SAVD) (a l’Informe de l’Observatori de les Discriminacions en pots trobar més):
– Les persones que acudeixen a les entitats per denunciar una situació de discriminació pateixen malestar emocional significatiu, angoixa, dificultat per dormir, símptomes compatibles amb l’ansietat i afectacions psicològiques en diferents graus.
– Tots els problemes estructurals, com el racisme, el patriarcat, la pobresa, les dificultats per accedir a un habitatge, etc., afecten la salut mental de les persones i poden arribar a derivar en un diagnòstic.
– Hi ha diferències culturals que sovint són interpretades pels professionals de forma patologitzant, com és el cas d’unes certes creences arrelades culturalment, o fins i tot, formes d’expressivitat diferents.
– Les persones que es fan càrrec de les cures sovint ho fan en condicions precàries i de sobrecàrrega. En comptes d’anar a l’arrel de la problemàtica, la solució que se’ls sol donar -especialment a les dones, que representen la gran majoria del sector- passa per la sobremedicació i, en concret, per una alta prescripció d’ansiolítics.
I en l’àmbit de la salut mental, quines discriminacions es produeixen?
Les discriminacions per motius de salut mental ocorren, sobretot, un cop hi ha un diagnòstic. Presentem algunes de les reflexions i aportacions de les entitats de la Taula SAVD sobre les discriminacions que pateixen les persones en l’àmbit de la salut mental.
La realitat és interseccional, però els serveis no hi estan adaptats. Així, pot ser que trobar-se en una situació administrativa irregular impedeixi rebre atenció en un servei especialitzat en salut mental, per exemple. A més, la situació socioeconòmica també pot ser, sovint, una barrera per a una atenció adequada.
Les entitats també destaquen que els prejudicis i estigmes són sovint presents en les persones que fan atenció ciutadana i, en alguns casos, el tracte és paternalista. És important que les persones que tenen un diagnòstic formin el personal professional.
Un altre dels punts a tenir en compte té a veure amb els infants amb mares o pares amb un diagnòstic en salut mental. Aquests infants neixen també amb un diagnòstic: el de situació de risc per malaltia dels seus progenitors. La condició, que busca protegir la infància, implica un judici i una sobrecàrrega constant a pares i mares. Se senten jutjats i avaluats constantment, fins i tot en situacions sense relació amb el seu diagnòstic.
Pots ampliar la informació d’aquest article a l’Informe de l’Observatori de les Discriminacions (pàgines 124-129).