A partir del 12 de setembre, sis nous barris tindran un espai físic de Vila Veïna des del qual donar resposta a les necessitats vinculades a la cura que tingui el veïnat, com el que funciona des de l'any passat a Provençals del Poblenou. Entre les novetats destaca un nou projecte per formar mares amb infants a càrrec perquè actuïn com a agents de prevenció comunitària.
El projecte de Vila Veïna disposarà de deu oficines obertes al públic on la ciutadania pot trobar un equip professional per informar-se sobre els recursos i els serveis disponibles al voltant de la cura. A més de les oficines que ja funcionen, als barris de Vilapicina i la Torre Llobeta, Provençals del Poblenou, la Marina i el Congrés i els Indians, ara n’hi haurà sis de noves, que obriran en les properes dues setmanes: Vila de Gràcia, La Maternitat i Sant Ramon, Trinitat Vella, El Gòtic, Sant Gervasi de Cassoles i El Carmel.
Mares Veïnes com a agents de prevenció comunitària als barris
Entre les novetats més destacades que s’hi posaran en marxa aquesta tardor hi ha el projecte Mares Veïnes, que formarà quinze dones d’origen divers, amb infants a càrrec, perquè actuïn com a agents de prevenció comunitària amb mares nouvingudes o d’arrels diferents, els donin a conèixer els serveis de suport a la criança que ja hi ha a la ciutat i les ajudin a superar resistències o resoldre dubtes que es poden donar en processos de criança.
El projecte té una durada de 13 mesos i les 15 dones seleccionades rebran una beca per formar-se en un curs de suport a la criança de 210 hores, durant 6 setmanes. Quan acabin aquesta formació, signaran un contracte de 35 hores setmanals.
Balanç del primer semestre de funcionament
Durant els sis primers mesos de funcionament, les quatre oficines de Vila Veïna han atès 891 persones, de les quals el 82% eren dones. El 36% de les persones ateses tenien entre 65 i 80 anys i un 26% tenien de 31 a 50 anys. Dues de cada tres persones eren d’origen català o espanyol i, per tipus de consultes, destaca que el 52% eren persones cuidadores familiars i properes a la persona cuidada.
En el conjunt de persones ateses s’ha detectat la necessitat de disposar de recursos que afavoreixen la conciliació, així com l’increment dels malestars emocionals i de les situacions d’aïllament fruit de la pandèmia, l’augment del deteriorament físic i cognitiu de les persones grans, també arran de la covid-19, la manca de reconeixement del rol de les persones cuidadores, les situacions de vulnerabilitat de les treballadores de la cura o els sentiments reiterats de no arribar a tot.