Exposició 'Vot de Tenebres'
Horaris
| Dies | Hores | Preus | Observacions | |
|---|---|---|---|---|
|
Dimarts |
de 16.00 h a 20.00 h |
Entrada Gratuïta |
Inauguració: Dimecres 11 de desembre a les 18 h |
|
|
Dimecres, dijous, divendres i dissabte |
d'11.00 h a 20.00 h |
|||
|
Diumenge |
d'11.00 h a 18.00 h |
Fundació Joan Brossa - Centre de les Arts Lliures
- Adreça:
- Carrer de Flassaders, 40 - 40A
- Districte:
- Ciutat Vella
- Barri:
- Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera
- Població:
- Barcelona
Joan Morey reflexiona sobre les noves tecnologies de la informació i la comunicació, les crisis existencials i la rebel·lió contra els rols de poder i control sobre el cos a Vot de tenebres. Formació del cànon, conceptes eròtics; Allò visceral i el seu (des)contingut; Despertars hàptics, excitar els sentits.
El projecte consta d’una instal·lació i una performance en tres temps. I és un dels guanyadors de la convocatòria PostBrossa 2024, junt amb Cossos oscil·lants de Laura Moreno Buueno i L’oasi urbà d’Irene Vicente.
En l’edat mitjana, dones devotes van triar viure en reclusió entre quatre parets fins a la seva mort amb la finalitat de fer penitència o fugir de determinades circumstàncies de la seva vida social o familiar. Aquesta pràctica es coneix amb el nom de «vot de tenebres» i és l’objecte d’estudi del projecte de recerca transversal i multidisciplinària en què Joan Morey reflexiona sobre les noves tecnologies de la informació i la comunicació, les crisis existencials i la rebel·lió contra els rols de poder i control sobre el cos.
La instal·lació i la performance Vot de tenebres. Formació del cànon, conceptes eròtics; Allò visceral i el seu (des)contingut; Despertars hàptics, excitar els sentits proposen un diàleg entre el passat i el present al voltant de l’aïllament domiciliari i la pantalla com una finestra cega al món que ens concerneix i interpel·la. Explorant la relació entre cos i arquitectura, reclusió i connectivitat o espiritualitat i desig, l’artista articula una exposició en tres temps que subverteix les convencions de l’obra d’art, transgredeix el rol que ocupa l’espectador i repensa el fet artístic des d’una dimensió social.