Barcelona + Sostenible

La ciutat de Barcelona va voler materialitzar la seva Agenda 21 local amb la publicació, el 9 de juny del 2002, del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2002-2012.

Aquest document marc era la culminació de quatre anys de treball intens de diagnosi, de propostes i de cerca de consens per definir quins objectius s’havien d'assolir per avançar cap a una ciutat més sostenible. El Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat va liderar aquest procés amb més de cent representants d'entitats cíviques i ambientals, d'empreses, d’universitats, dels grups polítics i de les institucions. En una primera fase (1998-99), es va treballar per definir els principals reptes de Barcelona i els objectius a assolir. En un segon moment, el Consell va convidar tota la ciutadania a participar en l'elaboració d’un compromís col·lectiu mitjançant debats als districtes, sessions, diàlegs temàtics i un fòrum virtual. Com a resultat de les propostes del Consell i les aportacions de la ciutadania, es va redactar el primer esborrany del Compromís, el qual es va consensuar a través d'un innovador procés participatiu.

El document final constava de 10 grans objectius amb 10 línies d'acció per avançar en cadascun en un període de 10 anys (2002-2012). Un cop aprovat, el Consell va convidar les organitzacions de la ciutat a signar el Compromís. L’any 2012 es va renovar el Compromís per segona vegada amb un procés participatiu entre els membres de la xarxa B+S. Aquest document marc té un període de vigència fins el 2022 i actualment serveix com a full de ruta de la Xarxa B+S. 

A partir de l’any 2012, l’Agenda 21 va canviar de nom i d’imatge i va passar a dir-se Barcelona + Sostenible. Actualment, més de 1.000 entitats, empreses, centres educatius i institucions s’han adherit a aquesta xarxa i estan treballant d'acord amb els principis de l'Agenda 21 de Barcelona impulsant iniciatives per contribuir a l'assoliment dels 10 grans objectius del Compromís Ciutadà. 

Al llarg del recorregut de l’Agenda 21 i Barcelona + Sostenible s’han celebrat quatre convencions, unes jornades pensades amb l’objectiu de valorar el que s’ha fet fins aleshores i plantejar reptes per al futur, sempre de manera participativa.

• Convenció de Signants 2005 i 2010-11
  Als anys 2005 i 2010-2011 van tenir lloc la 1a i la 2a Convenció de Signants,¹ amb el propòsit de donar visibilitat i reforçar la xarxa d'agents per la sostenibilitat, fer balanç col·lectiu dels avenços assolits en relació amb els objectius del Compromís, identificar reptes i propiciar la presentació de propostes de futur.
• Convenció de Signants 2012
  Durant l’any 2012, més de dues-centes organitzacions van assistir a la 3a Convenció de Signants per consensuar els continguts del nou Compromís. Van ser catorze sessions de treball de debat i consens intenses i molt productives, i dues sessions en què alumnat de secundària també va fer les seves propostes. 
• Convenció Barcelona + Sostenible 2017-18
  El 25 de gener de 2018, prop de tres-centes persones de més de cent-cinquanta organitzacions de la xarxa B+S es van reunir per analitzar els primers cinc anys del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat (2012-2022) i plantejar reptes per al futur. Web Convenció B + S 2018.

Els resultats de les Convencions

A continuació hi ha un recull de les publicacions sorgides d’aquestes trobades:

• Convenció dels signants del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat (núm. 12 de la col·lecció Documents de l'Agenda 21). 
• 2a Convenció dels Signants del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2010-2011 (núm. 17 de la col·lecció Documents de l'Agenda 21).
• Web Convenció Barcelona + Sostenible 2018 

¹ El terme signant s’utilitzava per designar una organització que ha signat el Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat. Actualment s'anomenen "membres de la xarxa Barcelona + Sostenible".

L'any 1992 es va celebrar a Rio de Janeiro la Conferència de les Nacions Unides sobre Medi Ambient i Desenvolupament, que va aplegar caps d'estat, representants d'organitzacions governamentals i no governamentals, responsables municipals, científics, tècnics i empresaris de 179 països. En aquesta trobada mundial, també coneguda com a Cimera de la Terra, es van analitzar els principals problemes ambientals, socials i econòmics a què s'enfrontava la humanitat. Durant dos dies, es van debatre estratègies per assolir un model de desenvolupament amb l’objectiu de cobrir les necessitats d’aquell moment present sense comprometre la capacitat de les generacions futures.

Un dels resultats més rellevants de la Cimera de la Terra va ser l’Agenda 21, un pla de treball amb l'objectiu de guiar la política i la gestió dels governs vers el desenvolupament sostenible. L'Agenda 21 no era només una declaració de principis, era un programa d'actuacions obert per fer front als problemes globals i locals de la humanitat des d'una perspectiva ètica. Dos anys després de la Cimera de la Terra, es va celebrar a Aalborg (Dinamarca) la primera Conferència Europea de Ciutats i Pobles Sostenibles. D'aquesta trobada en va sorgir la Carta d'Aalborg, un document en el qual les ciutats europees es van comprometre a participar en les iniciatives locals de l'Agenda 21 desenvolupant programes que permetin avançar cap a la sostenibilitat urbana.

A la Cimera Mundial de Desenvolupament Sostenible, celebrada a Johannesburg l'any 2002, es va comprovar la importància que té el món local en la traducció dels objectius generals en actuacions concretes. Arreu del món, centenars de ciutats i pobles van començar a treballar per a l'Agenda 21, demostrant la rellevància que tenen les iniciatives locals en problemes d'àmbit global. La ciutat de Barcelona també es va sumar a l'Agenda 21, i és així com va néixer el programa que actualment s'anomena Barcelona + Sostenible