L’entrevista: Col·legi Sagrat Cor Diputació
“Des de l’escola, considerem que és essencial que l’Ajuntament de Barcelona s’adapti als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Cal que es busquin alternatives més sostenibles, com les proposades en el nostre projecte per a les curses esportives de la ciutat”. Marta Ros, professora del Col·legi Sagrat Cor Diputació.
Podries explicar breument en què consisteix el projecte d’investigació que heu fet al centre sobre l’impacte de les samarretes que s’utilitzen per a les curses esportives?
El projecte el va impulsar l’alumnat, bona part del qual ha participat en curses organitzades per l’Ajuntament de Barcelona. Així doncs, van notar que en cada cursa se’ls donava una samarreta que sovint quedava oblidada a l’armari sense utilitzar. Dins del programa d’Escoles + Sostenibles, vam decidir investigar com podríem reduir la producció d’aquest tipus de samarretes. El nostre estudi es va centrar a analitzar la petjada de carboni d’aquestes samarretes i investigar-ne l’origen, amb l’objectiu de promoure una moda més sostenible.
Com es va dur a terme l’anàlisi de la petjada de carboni de les samarretes? Quines eines i recursos heu utilitzat?
Per analitzar la petjada de carboni de les samarretes, primer vam determinar la seva procedència exacta i vam mesurar la distància en quilòmetres des d’aquest punt fins a la ciutat de Barcelona. A continuació, vam utilitzar una regla de tres per calcular les emissions de CO2, generades durant el transport, tenint en compte si es feia per camió, avió o una combinació d’ambdós. Per això, vam consultar dades específiques sobre les emissions de CO2, associades a cada mitjà de transport.
Quins han estat els principals resultats obtinguts en la vostra investigació?
Vam analitzar 38 samarretes i vam descobrir que totes estaven fetes al 100% de polièster. A més, la majoria provenien de països on sovint es vulneren els drets de les persones treballadores. També vam investigar si les fibres de polièster podien travessar els filtres de la rentadora i la depuradora, i vam comprovar que sí. Això ens va portar a analitzar la sorra de la platja de Barcelona, on vam trobar fibres de polièster, evidenciant un problema greu de contaminació.
Per abordar aquesta problemàtica, ens vam dividir en grups de treball. Un grup va buscar solucions per atrapar el polièster de la roba a les rentadores, evitant que arribi a les depuradores i al mar. Ens vam posar en contacte amb l’empresa GuppyFriends, que ens va proporcionar uns filtres especials per capturar aquest tipus de plàstic. Un altre grup va pensar maneres perquè les empreses poguessin fer propaganda de manera sostenible en aquest tipus de curses. Finalment, vam elaborar propostes i vam presentar una carta a l’Ajuntament de Barcelona amb les nostres recomanacions.
Tenim entès que en aquest projecte heu posat èmfasi en la vulnerabilitat de l’oceà i els sistemes aquàtics. Ens podries explicar com heu incorporat en la investigació aquesta relació tan complexa entre moda i entorn?
Sí, hem vist que amb la nostra investigació podíem fer un pas important per conscienciar la població sobre la importància de buscar teixits més sostenibles i evitar la moda de ràpid malbaratament. Hem demostrat, a través de pràctiques in situ, que la sorra de les nostres platges conté fibres de polièster provinents de la nostra roba. Aquestes fibres, en última instància, acaben entrant en el cicle alimentari dels animals marins i, eventualment, en el nostre. Aquesta evidència subratlla la necessitat urgent de reconsiderar els nostres hàbits de consum de moda i adoptar alternatives més respectuoses amb el medi ambient.
Quins són els objectius educatius d’un projecte com aquest per a l’alumnat? Heu notat un canvi en la consciència ambiental de l’alumnat respecte a la indústria tèxtil després de participar en aquest projecte?
Els objectius educatius d’un projecte com aquest inclouen la implicació de l’alumnat en un enfocament transversal que abasta diverses dimensions: humana, biologia, cura de l’entorn i sostenibilitat. Es pretén que els i les estudiants adquireixin una comprensió profunda de com les seves accions impacten el medi ambient i desenvolupin una consciència crítica sobre la indústria tèxtil i les seves conseqüències.
A més, hem notat un canvi en el comportament i els valors de l’alumnat, ja que molts m’han comentat que ara presten més atenció a les etiquetes de la roba i es qüestionen si realment necessiten fer una compra. A més, estan compartint aquesta consciència ambiental amb els seus familiars i amics, fomentant així una mentalitat més sostenible en el seu entorn proper.
Després d’extreure les conclusions, quines mesures concretes creus que es podrien implementar per millorar la sostenibilitat en la fabricació de samarretes per a curses?
Totes les samarretes de curses de l’Ajuntament de Barcelona que vam analitzar són 100% de polièster, un material amb una petjada de carboni elevada i que no és de proximitat (km 0). El polièster, un derivat del plàstic, pot arribar a l’oceà perquè les seves fibres són prou petites per travessar els filtres de rentadores i depuradores.
Així doncs, proposem opcions digitals per a la inscripció, oferir samarretes opcionals amb un cost addicional, i promoure la reutilització i l’intercanvi de samarretes. A més, suggerim utilitzar materials sostenibles com cotó reciclat o polièster reciclat, reduir la dependència de les samarretes com a únic element promocional i establir un sistema de recollida selectiva per a les samarretes no desitjades.
També recomanem regalar petits sembradors de plantes, incloure material educatiu sobre sostenibilitat, produir samarretes de llarga durada amb espai per afegir marques de curses, i proveir filtres per a rentadores per atrapar les microfibres de polièster.
Des de l’escola, considerem que és essencial que l’Ajuntament de Barcelona s’adapti als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i que es busquin alternatives més sostenibles per a les curses de la ciutat, com les proposades en el nostre projecte.
Sabem que vau participar i presentar la iniciativa en la darrera jornada de Joves per l’Emergència Climàtica i en l’Acte de cloenda del passat mes de maig. Ens pots resumir la vostra experiència en aquests esdeveniments?
La nostra experiència en tots dos esdeveniments va ser molt gratificant, tant per l’alumnat com per la resta de participants. Va ser especialment enriquidor veure com altres grups van participar en les activitats pràctiques i van conèixer de primera mà les problemàtiques relacionades amb el polièster a la sorra. L’alumnat va tornar entusiasmat amb l’experiència, sentint-se inspirat i motivat pel que havia après i compartit.
Com a centre, teniu intenció de continuar amb aquest projecte l’any vinent? Si és així, quins aspectes voleu aprofundir o expandir i de quina manera?
Sí, volem continuar amb el projecte de moda sostenible l’any vinent. A més de la investigació sobre les samarretes, ens agradaria explorar la composició de les sabates esportives i analitzar opcions de producció amb materials més sostenibles. Aquesta ampliació ens permetria abordar de manera més completa l’impacte ambiental dels articles de moda i buscar alternatives que minimitzin la petjada ecològica.
Finalment, hi ha algun projecte de sostenibilitat que us agradaria començar aquest curs?
Aquest nou curs, volem potenciar el reciclatge a l’escola, especialment en el context dels pícnics, i crear més espais verds al centre. Això inclou nous sistemes de gestió de residus i la creació de zones verdes que promoguin la biodiversitat i l’educació ambiental.