Ciència i Innovació

El passat mes de desembre, el BIST va signar un acord amb l’Ajuntament de Barcelona per emprendre accions que promoguin el lideratge femení en ciència i despertin noves vocacions científiques entre nenes i joves. Arran d’aquest conveni i a les portes del Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, l’11 de febrer, mantenim una conversa sobre gènere i ciència amb Núria Bayó Puxan, la directora de programes d’aquesta institució de cooperació científica.

Com ha anat la teva trajectòria científica?

La meva carrera científica l’he dirigit en l’àmbit de la biomedicina aplicada, concretament en el desenvolupament de nous fàrmacs contra el càncer. Part de la recerca la vaig fer a la Universitat de Queensland, a Brisbane (Austràlia), on vaig gaudir del component internacional, multicultural i estimulant que és la recerca de frontera. També vaig prendre consciència de com d’important és treballar en un centre que disposa dels equipaments i instrumentals científics més avançats en el camp.

Després vaig decidir explorar el camp de la formulació de fàrmacs i vaig anar treballar en una posició doble a Montreal, com a investigadora postdoctoral a la Universitat de McGill en un grup químic i a la Universitat de Montreal en un grup farmacèutic. Recordo una etapa veritablement estimulant pel caràcter multidisciplinari de la meva investigació i la necessitat de comunicar i aportar valor a totes dues disciplines i promoure l’intercanvi de coneixement entre els dos grups de recerca. Aquella va ser una època molt intensa a nivell professional i també personal en què també va néixer la meva primera filla.

Què vas fer després?

Després de dos anys, va sorgir l’oportunitat d’anar a fer recerca a l’ETH de Zuric, un dels centres de recerca més prestigiosos d’Europa, i no vaig pensar-m’ho gaire. Com que és una ciutat amb molta activitat de recerca, la meva parella va trobar també una posició i ens vam poder traslladar els tres.

A l’ETH vaig aprendre com d’important és que les institucions estiguin ben equipades amb departaments i personal de suport per fer que les persones investigadores siguem més eficaces en la nostra recerca. Vaig participar per primera vegada en programes de formació dedicats a donar-nos eines per gestionar millor els nostres projectes de recerca, a empoderar-nos com a dones investigadores i a definir els nostres plans de carrera professional. A l’ETH es treballava molt a gust i es podia compaginar bé la recerca amb la cura dels fills perquè teníem una guarderia vinculada al centre que s’adaptava als nostres horaris i la institució funcionava perquè les nostres hores al laboratori fossin molt productives. També vaig rebre moltes facilitats durant el meu segon embaràs i el naixement de dues bessones.

Quan vas tornar a Barcelona?

Després de dos anys a Zuric vam decidir tornar a Barcelona per transferir el que havíem après en l’experiència internacional. Vaig estar fent recerca primer a una startup i, després, a l’IRB Barcelona en projectes orientats a la transferència mentre m’anava formant amb postgraus d’innovació i màsters de direcció de projectes per fer una transició professional a la indústria. I just quan estava fent entrevistes per entrar en el sector farmacèutic, es va crear el BIST.

Em van proposar formar part de l’equip impulsor de la nova fundació. Per mi va ser una oportunitat de poder millorar el sistema de recerca, sobretot la part d’acompanyament i formació professional de la comunitat investigadora així com estimular un espai de treball multidisciplinari amb recerca de frontera per fer avançar el nostre sistema d’R+D+I. Des de llavors he anat treballant conjuntament amb els equips de les àrees de suport dels centres per desenvolupar programes de suport a la carrera investigadora i també amb la comunitat d’investigadors per promoure la recerca multidisciplinària i col·laborativa.

Al llarg de la teva trajectòria, et vas trobar amb traves pel fet de ser dona?

Sí. Per exemple, quan vaig tenir la primera filla vaig notar que el meu rol en el grup de recerca va ser diferent. Ja no era coordinadora de grup. D’alguna forma, se’m van assignar altres projectes que potser no eren tan atractius des del punt de vista acadèmic. Aquí vaig veure que les projeccions professionals sobre la meva carrera ja havien variat. Totes estem exposades als limitadors interns i externs, inconscients i conscients i hem de treballar-hi constantment per fer-hi front. El fet de ser cada vegada més conscient de com funciona el sistema m’ajuda a superar barreres i a empoderar-me per anar-les superant. Tindria una llista molt llarga de decisions que han estat afectades per la presència biaixos de gènere.

Tens més exemples?

Quan miro enrere, em comparo amb els meus companys homes i penso en les hores de més que vaig dedicar a millorar la gestió i coordinació dels laboratoris perquè m’interessava el benestar dels i de les persones del grup de recerca. O en les hores que vaig estar ajudant a preparar articles impossibles o a repetir deu vegades més l’experiment per estar segura del resultat. A perfeccionar una presentació, un discurs, a aprendre constantment sobre cada nou repte. Amb el temps em vaig adonar que els companys dedicaven el temps a tasques més productives des del punt de vista de carrera científica. I això em va fer adonar que tenia una sobrecàrrega de feina per mantenir la meva carrera pel fet de ser dona i que havia de millorar la gestió del meu temps.

En l’àmbit professional del BIST, m’ha sobtat que necessites més temps i més dedicació per guanyar-te el reconeixement professional entre iguals, per visibilitzar-te i ser escoltada com un membre més en les reunions de treball.

Per què costa tant trencar el sostre de vidre que dificulta a les dones accedir a càrrecs de responsabilitat en ciència?

Bé, en realitat hi ha factors que posen traves abans d’assolir el sostre de vidre. Hi ha un grup de dones, per exemple, que decideixen no dedicar-se a la recerca fins i tot abans de topar-se amb el sostre de vidre perquè veuen que és un espai excessivament competitiu, molt individual i absorbent que els és incompatible amb altres interessos personals i professionals. Això és el que anomenem leaky pipeline (canonada amb fuites).

Hi ha també un grup de dones que tampoc arriben a topar amb el sostre de vidre perquè no es veuen capaces d’accedir-hi, quan elles mateixes es posen limitacions com l’autoexigència, la falta de seguretat o el conegut síndrome de l’impostor, i perceben les limitacions externes com falta de visibilitat, de reconeixement, biaixos inconscients de gènere en els processos de selecció. I és el que també s’anomena el terra de fang. Generalment, aquestes són estudiants que just han finalitzat el seu doctorat o una vegada han completat els primers anys postdoctorals.

I les que superen aquestes dificultats, es topen amb el sostre de vidre.

Exacte. Finalment si, hi ha un grup de dones, generalment investigadores postdoctorals, que topen directament amb el sostre de vidre i, per més que ho volen, tenen capacitat i ho intenten, no poden accedir perquè es troben amb un sistema amb unes dinàmiques de promocions afectat per processos de selecció amb biaixos inconscients de gènere, on es valora la visibilitat i excessivament la productivitat merament d’articles científics i premis. A tot això, se suma que l’època d’accedir a les posicions estables de direcció científica coincideix en el temps de decidir tenir fills o de voler una estabilitat professional.

El sostre de vidre també és evident per les investigadores que es volen continuar promocionant cap a direccions de programa o d’institucions i no troben el suport i el reconeixement de la seva comunitat, majoritàriament masculina, per accedir-hi.

El científic és un àmbit particularment masculinitzat, en comparació amb d’altres?

El sector científic i tecnològic està governat principalment per homes que són els que ocupen pràcticament totes les posicions estables en un 76% (caps de grup, professors titulars, catedràtics) i la totalitat de les posicions directives (directors de centres i rectors d’universitats) segons el darrer informe de l’estat de la ciència a Catalunya. I les posicions de formació (estudiants de doctorat) i de transició (investigadors postdoctorals) estan ocupades al voltant del 53% d’homes segons el mateix estudi

Què cal fer per donar la volta això?

Cal reforçar les polítiques de gènere i canviar els entorns de treball perquè la recerca sigui un espai professional d’interès per les dones i poder així comptar amb el teu talent i tenir l’oportunitat de transformar el lideratge científic. A part, en tot aquest procés manquen models de referència quant a lideratge femení en ciència. Falten aquestes figures que et facin veure que és possible assolir aquestes posicions de lideratge i que els altres també t’hi reconeguin i valorin aquesta potencialitat.

Està millorant la situació?

S’estan fent moltes polítiques a diferents nivells per revertir això, el sector és molt actiu per introduir aquestes polítiques, les quals van en la direcció d’empoderar les dones, però també de sensibilitzar els homes sobre el potencial del lideratge femení. Per exemple, en el conjunt dels centres BIST, en els darrers dos anys, de quinze noves incorporacions de cap de grup de recerca, vuit han estat dones investigadores. Crec que en pocs anys veurem un canvi bastant substancial. I espero que això serveixi de model cap altres sectors de la societat.

Com ens afavorirà aquest canvi?

Estem veient que quan les dones s’incorporen en posicions de lideratge científic canvia l’statu quo. Les preguntes que es fan des de mirades diferents produeixen respostes diferents i això ens fa ampliar les fronteres del coneixement. També canvia com es fa la recerca, com es creen equips, potser més col·laboratius i amb unes dinàmiques més de suport i reconeixement mutu. Així mateix canvien les ganes i la forma de fer arribar la ciència a la societat i millorar-la.

Per tant, els centres estan veient que el femení és un talent que no poden deixar perdre i que va en benefici d’aconseguir aquestes transformacions.

Quines accions ha emprès el BIST en aquesta línia?

La força del BIST és que agrupa set centres de recerca d’excel·lència de Catalunya, amb el treball conjunt que fem amb tots ells: CRG, IBEC, ICFO, ICIQ, ICN2, IFAE i IRB Barcelona. Hem anat dissenyant i implementant accions i programes per donar suport a la progressió professional dels investigadors amb una oferta de cursos emmarcada en el programa MOSAIC que s’ajusta a les seves necessitats en cada etapa de la seva carrera acadèmica i amb la Career Week que els ajuda a dissenyar els seus plans de carrera i transicions de carrera, també fora de l’acadèmia. Són importants les accions per promoure un entorn de treball de suport amb els nous programes WellBIST de suport psicològic i el programa de BIST Mentoring, i accions concretes per acompanyar les dones cap a posicions de lideratge, especialment de les que són mares amb el programa To the Mothers of Science.

Què representa l’acord que heu signat amb l’Ajuntament per prendre accions a favor de la igualtat?

Amb el conveni de l’Ajuntament fem un pas més enllà i ens proposem per una banda, desenvolupar un programa de suport a les dones investigadores que ja són líders de grup perquè es consolidin com a científiques de referència en els seus respectius àmbits de recerca, transformin els models de lideratge científic i esdevinguin models de referència per a la societat, i també de suport a les investigadores postdoctorals perquè accedeixin a posicions de lideratge científic.

D’altra banda, el conveni vol promoure l’interès per la ciència i la tecnologia entre les noies aproximant-les a la comunitat investigadora del BIST. Com a accions concretes, hem iniciat el programa de BIST Mentoring, també hem ampliat el programa To the Mothers of Science per oferir tallers a totes les dones per treballar la gestió de l’estrès, la gestió del temps, el lideratge i la gestió de conflictes. I estem treballant en un programa específic per les dones junior group leaders. L’acord també ens ha permès donar major suport al programa #100tífiques i l’STEAMConf i a desenvolupar projectes STEAM amb estudiants de secundària apropant investigadores com a models de referència.

Com ha contribuït a definir aquestes accions la publicació de l’estudi ‘Dones i ciència a Barcelona’?

L’estudi confirma les dades que havíem constatat també com a comunitat BIST. El fet de saber que l’Ajuntament definia com uns dels seus objectius donar solució a la bretxa de gènere a la recerca, ens va permetre apropar-nos i plantejar accions concretes per millorar la situació. També amb la voluntat de desenvolupar accions concretes en el si de la comunitat BIST, comprovar que efectivament són efectives i després poder-les estendre a tot el sistema de recerca.

El canvi és lent, no?

Crec que és una cosa que demana un temps que pots accelerar però que no és instantani. Penso que el temps ho anirà millorant i que ara cadascú des de la seva posició ha de trencar el màxim de gel possible, ha d’obrir el màxim d’espai i avançar el màxim perquè la gent que ve just darrere ho tingui més fàcil i, des d’aquell punt, continuar avançant.

Veig molta diferència entre les estudiants d’el màster de recerca multidisciplinària en ciències experimentals (MMRES) que coordinem al BIST, que estan molt més empoderades, senten molta més seguretat de fer recerca, tenen les idees molt més clares i la comunitat d’estudiants nois les reconeixen també aquesta vàlua. I també ho veig amb les meves filles, que encara no han descobert la discriminació de gènere perquè se senten capaces. Cada generació va fent les seves millores i arribarà un moment que això quedarà resolt. És un canvi cultural molt important, aquest.

Així, ens trobem en un bon moment?

Estem vivint un moment de molt canvi i veig moltes coses que estan canviant. Ara hi ha homes molt sensibilitzats amb el tema, noies molt empoderades i s’està veient l’avantatge que suposa que hi hagi aquesta transformació. És qüestió que tota la massa crítica que està a la base, pugui accedir a aquestes posicions i això es normalitzi. A més, molts homes s’estan sumant a aquesta lluita perquè estan veient que és una possibilitat de transformació de l’statu quo. La lluita no és només de les dones, sinó que és més compartida amb els homes. Amb això guanyes en força.